L'escut de Cantàbria és de forma cuadrilonga (denominat en heràldica escut espanyol), amb la punta arrodonida d'estil espanyol i el camp tallat. Hi ha un mar blau,una torre d'or almenada i mazonada, aclarida de blau acompanyada d'una nau natural que amb la proa ha trencat una cadena que va des de la torre al flanc dret de l'escut. En punta, ones de mar de plata i blau, a sobre porta dos caps de baró, cercenadas i aureoladas. En camp de gules, un deixant discoidal de ornamentación geomètrica, del tipus dels deixants cántabras de Fangs i Lombera A sobre de tot hi ha la corona reial, tancada, que és un cercle d'or encastat de pedres precioses, compost de vuit florones de fulles d'acant, visibles cinc, interpolades per perles, i de les fulles de les quals surten sengles diademas sumades de perles, que convergeixen en un món de blau, amb el semimeridiano i l'equador d'or amb una creu d'or. La corona, folrada de gules o vermell. La part històrica de la primera caserna reprodueix l'emblema de la conquesta de Sevilla per marins castellans de la llavors regió de Santander actual Cantàbria en 1248, amb la torre (representant la Torre de l'Or) i la nau trencant les cadenes que tancaven el pas pel ric Guadalquivir. Simbolitza els vuit segles d'activitat que van caracteritzar a la Cantàbria marítima, mentre que la referència hagiográfica se substància amb la inclusió dels caps dels sants màrtirs Sant Emeterio i Sant Celedonio, que representen la unitat del territori sota el seu patronat. La segona caserna reprodueix la imatge d'un dels més importants llegats deixats pels pobles primitius que van habitar la regió: els deixants gegants dels cántabros. Per a això es va prendre com model el Deixant de Fangs, cridada així per haver estat descoberta en la localitat del mateix nom, situada en la vall de Buelna. L'escut oficial de Cantàbria es completa amb la inclusió de la corona reial.