És un municipi de la comarca costanera occidental de Cantàbria (Espanya). Limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Ferreries i Val de Sant Vicente. La seva capital, la vila de Sant Vicente de la Barquera, es troba molt lligada al mar com demostren totes les seves tradicions, costums i les seves festes més populars. El turisme és la seva principal activitat a causa de la gran bellesa natural i patrimonial amb la qual explica la zona. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d'Oyambre i gaudeix d'una especial protecció regulada per la comunitat autònoma de Cantàbria com a conseqüència del seu extraordinari valor paisatgístic i ecològic.

Té una població de 4532 habitants repartits entre els seus 9 localitats. Està situat a una altitud de 15 metres i s'estén per una superfície de 41,5 quilòmetres quadrats.

Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat vestigis de la Edat del Bronze, com el jaciment megalític El Barcenal.Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S'ha identificat Sant Vicente amb el Portus Vereasueca delsromans.

En la Alta Edat Mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfonso I a mitjan el segle VIII. Es va alçar llavors el castell, i al voltant d'ell va ser creixent la vila. El període d'auge econòmic de Sant Vicente es desenvolupa a partir de 1210, quan Alfonso VIII els atorga fur. Això va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca. De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. No obstant això, a mitjan el segle XV entra en decadència, per una sèrie de incendis i pestas.

Sant Vicente de la Barquera va formar part del Corregimiento de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria(1779).

Es va constituir com a ajuntament constitucional en 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Cometes. A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí ocorre actualment.