De fet consisteix en la separació física dels dos components d'una reacció redox de manera que els electrons han d'anar de la substància que s'oxida (perd electrons) a la que es redueix (guanya electrons) a través d'un circuit elèctric extern i així es poden aprofitar per fer un treball (produir llum, accionar un  motor, etc.)

La primera pila va ser construïda el 1800 per l'italià Alessandro Volta. Era pròpiament una pila de petites plaques de zinc i d'argent, col·locades per parelles, sempre en el mateix sentit i separades, unes parelles de les altres per disc de cuiro o cartró ben xops d'aigua salada. Des d'aleshores s'anomena pila als acumuladors elèctrics.

Hi ha diversos tipus de piles comercials, totes elles estan construïdes de manera que subministren una bona quantitat de corrent elèctric durant un temps acceptable: piles salines, alcalines, de mercuri, d'argent, de liti.

Tant les piles, com les bateries són altament contaminants, els productes químics que generen la reacció són entre d'altres mercuri, plom , zinc, plata, etc. Tots ells són elements molt estables i per tant de difícil eliminació, alhora que molt tòxics inclús a petites concentracions.