L’escriptora de La memòria de l’arbre ve a visitar els alumnes de 1r d’ESO de l’institut Celestí Bellera de Granollers
Tu en un primer moment a l’escoltar el nom de Tina Vallès pots pensar que no saps qui és o en canvi saber fins i tot el que ha esmorzat al matí. Per molt que no siguis un súperfan de la Tina, si la coneixes mínimament i ha explicat alguna cosa o has sentit alguna cosa d’ella, ja saps que és una senyora amb molta història i coses a explicar.
Les classes de 1r d’ESO van tenir l’oportunitat de conèixer més a fons a la Tina. Molts diran que va ser un rotllo, que quasi se’ls hi cau la bava de tan adormits que estaven, però també hi ha la gent que opinen que allò va ser la millor experiència que han viscut mai o els hi va agradar simplement.
La meva opinió és que va ser una xerrada molt interessant, que allò era hipnòtic fins i tot, només de sentir-la parlar ja entraves en un món paral·lel que semblava que tu estiguis vivint allò.
La Tina ens va comentar una mica de tot sobre la seva vida, sobre què li agradava fer quan era petita, curiositats sobre el llibre que hem pogut llegir a classe La memòria de l’arbre…
Ens va explicar que quan ella era petita sempre rellegia els llibres dos o tres cops per veure perquè l’autor d’aquell llibre havia posat allò i no una altre cosa, sempre volia saber el significat de tot el llibre. A poc a poc, aquella passió per les lletres i els llibres va anar creixent i al final va començar a escriure un llibre.
La Tina ens va explicar un munt de coses sobre el que ella feia o li havia passat, però ara ens va tocar a nosaltres fer-li preguntes. Van haver moltes preguntes i respostes de l’escriptora.
Una cosa sobre les que va parlar era que ella en un principi va començar a escriure més dirigit per a nens, però poc a poc va anar evolucionant en la seva carrera com escriptora, va crear novel·les ja més dirigides cap a adults. A hores d’ara escriu variat, depenent en què s’inspira li surt més dirigit cap a nens, adolescents o cap a adults.
Ella afirma que el que ens recomanen en les llibreries, el que se suposa que és per la nostre edat, potser no és el més adequat per nosaltres perquè depèn molt de la persona, hi ha gent que pot llegir llibres per adults i altra gent que ha de llegir llibres per a nens de 5 anys.
Molts potser no sabran que el llibre de La memòria de l’arbre ha rebut un premi: EL PREMI ANAGRAMA que consisteix en un reconeixement molt important. Tina Vallès en el moment que li van dir que ella havia guanyat el Premi Anagrama, estava distanciada d’aquell reconeixement, deia que el premi no era mèrit seu, sinó del llibre, però al final s’ho va creure, llavors va sentir una explosió d’alegria i agraïment.
Per qui no sàpiga què és La memòria de l’arbre, aquest llibre parla sobre un nen, en Jan, que té uns avis que van a viure amb ell i els seus pares. Al principi en Jan no vol que els avis es vinguin a viure amb ells, però al final ho accepta. La major part del llibre va sobre “aventures” que tenen la família i canvis que experimenten tots al tenir aquesta nova forma de viure. Però al final els pares del Jan li expliquen que l’avi té una malaltia que fa que perdi la memòria. En Jan al principi no ho vol acceptar, però a mesura que transcorre el temps s’adona que no pot lluitar per fer que desaparegui. Al cap d’un temps suposadament l’avi mor.
Una pregunta, la que més gent volia fer, va ser: en què et vas inspirar per escriure aquest llibre? la resposta per poc que ens ho creguéssim, és va inspirar en els records, però no els seus records de la infància, com el concepte de record, volia entrar més a fons en el tema dels records. Ella va explicar que tot el llibre va sobre com en Jan i el seu avi Joan van creant records.
La Tina ens va explicar que el llibre acabava abans de que l’avi mori, unes pàgines abans. Les últimes pàgines les va fer perquè el lector/a entengués el final de veritat.
A part de les preguntes relacionades amb l’obra, també van haver moltes de què passaria o sentiries si et digués que no pots escriure més. La Tina va respondre que li costaria més deixar de llegir que deixar d’escriure. Ella diu que escriure és una de les seves tres feines: escriptora, traductora, correctora. Li costaria més deixar de llegir, perquè escriure no és tan greu perquè encara té altres professions, però deixar de llegir, no hi han altres maneres de poder fer el que t’agrada (llegir). Sí, pots veure pel·lícules o escoltar com algú llegeix un llibre, però poder llegir-lo tu i imaginar-te com seran els personatges, això no ho podrà deixar de fer mai.
Una de les últimes coses que ens va dir era que a ella no li agrada pensar en projectes a llarg termini, prefereix fer el que li agrada, i si sorgeixen altres projectes ja els anirà fent.
Per últim, ens va explicar que a ella no li agrada conèixer escriptors famosos perquè no vol desfer totes aquelles idees que ella tenia de com és, que si molt amable, si és molt divertit…. En el moment de conèixer, potser te n’adones que no és tan bo com tu creies.
En acabar de fer totes les preguntes i les explicacions, ens va signar el llibre de La memòria de l’arbre o una llibreta…
En conclusió, per mi va ser una experiència molt interessant i recomanable.
Oriol Riera
