Dolors Miquel Abellà és una poeta lleidatana que ha escrit uns quants reculls de poemes des de la dècada dels noranta i ha rebut nombrosos premis, entre d’altres el Premi Gabriel Ferrater per Missa pagesa (2006) o el Premi Ausiàs March per El guant de plàstic rosa (2017).
El passat dimarts 21 de maig ens va oferir un recital amb poemes de diverses obres seves, com per exemple Haikús del camioner (1999), Missa pagesa (2006), El guant de plàstic rosa (2017) o Heavy Mikel (2019). Els alumnes de 4t havíem treballat alguns d’aquests poemes a classe i va ser un regal poder-los escoltar de la mà de l’autora. I és que Dolors Miquel és autèntica i fa poesia autèntica. Molts dels poemes eren queixes a la societat i els temes principals eren els animals i les dones. Altres tractaven d’esdeveniments del passat, ja sigui de la infància o de l’adolescència.
Ens va sorprendre molt, ja que sap posar-se al lloc dels altres, ens entenia en tot moment. També vam veure una dona amb molta personalitat, que no es deixava endur per les crítiques i que no li afectaven les queixes, sinó que el que més li importava era poder donar-ho tot per poder fer un bon llibre i tirar-lo endavant.
Crec que va ser una experiència d’aquelles que penses que seran avorrides, però en canvi, al acabar, surts ple de coneixements sobre la poesia, en aquest cas, i coneixent més de prop els pros i contres que té ser poeta.
Segons la poeta, «escriure poesia és molt dur» i, a no ser que en tinguis necessitat, com li passa a ella, és millor no dedicar-s’hi; es pot tastar l’art per altres vies. Tanmateix, si algú persisteix a fer-ne, més val «no voler escriure grans coses, sinó que les coses que escriguis siguin grans».
Àlex Valcárcel, 4t d’ESO P
