Felicitats a tots els nostres alumnes musulmans i a les seves famílies!

L’id al-ad·ha (en àrab عيد الأضحى‎, ʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. La celebració rep diversos noms, com al-id al-kabir (العيد الكبير, al-ʿīd al-kabīr,festa gran), qurban bajram (escrit diversament segons el país), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l’Àfrica subsahariana); també se la coneix com festa del xai, ja que és l’animal que se sol sacrificar més sovint.

S’hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l’episodi alcorànic (bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l’islam.

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l’acte d’Abraham; a continuació s’organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d’oblit de malentesos, així com d’ajuda als més necessitats ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l’animal sacrificat i la resta s’ha de compartir.

 

La festa del xai
Manuel Fernando González

Avui és un dia gran per a la comunitat islàmica que habita entre nosaltres a tot el territori català. La festa del xai ens recorda als que ens han batejat com a cristians que la història d’Abraham i del seu fill és la mateixa que ens van ensenyar a nosaltres quan la "Història Sagrada" era una assignatura d’obligat estudi al Batxillerat. I encara que els temps han canviat per a bé i les classes de Religió no aconsegueixen ni la categoria de Maria, que era com li dèiem llavors, gens s’ha modificat en el text que recull l’Antic testament, el contingut del qual és comú per als creients de les grans religions del món. No som doncs tan diferents, ni en les nostres creences, ni en els gens que portem damunt. Per això és una llàstima que els fonamentalismes d’uns i d’altres causin dolor i mort entre els qui haurien de tractar-se com a germans. Per això, en aquest dia tan assenyalat, bo serà que ens apropem a aquells llocs on se celebri la festa del xai, per compartir amb els nostres veïns aquesta jornada de pau i d’alegria, que ens permeti a tots mirar endavant, sense que res ni ningú aconsegueixi enfrontar-nos.

Editor i Director
www.catalunyapress.cat