Aquesta setmana els alumnes de segon de Batxillerat artístics han visitat el MACBA de Barcelona per tal de conèixer la nova exposició.
Ha estat una visita guiada amb una sèrie d’activitats que hem fet en grups de quince persones. Ens hem aturat en tres exposicions diferents per parlar d’elles i fer una mini-activitat al final que ha consistit en crear “un leporello”  de la nostra pròpia col·lecció d’idees sobre el nou plantejament. Un leporello és un llibre en format d’acordió.

Clica aquí per veure la galeria de fotos.

Aquests són alguns dels comentaris sobre l’activitat dels alumnes:

Personalment, m’ha agradat molt i ha sigut una de les meves sortides preferides, ja que ha sigut molt dinàmic i on hem intervingut per donar opinió. Com a exposició també m’ha agradat perquè hi havien exposicions interessants com l’escrit de la Zoe al principi de la visita, o on hi havia el “Mobile House”, una exposició on no havia vist mai i m’ha agradat per la seva composició i a part la història que pot anar darrere. 
El fet que les obres siguin d’artistes encara vius, personalment dóna un punt a favor ja que pots seguir la seva trajectòria i el que actualment fan, o fins i tot contactar d’alguna manera per si tens dubtes. Una altra cosa que ha sumat punts per mi, ha sigut la guia de la visita, ja que ha sigut amable i ens ha fet participar durant l’exposició. S.S.

Ha estat una exposició que ens ha permès anar més enllà de veure les diferents propostes, hem pogut interaccionar. Fins i tot una de les obres s’ha transformat en el nostre racó per sentar-nos a sobre d’ella i parlar de les diferents seccions exposades i això li dona sentit, en certa manera, a tota l’exposició. El més emocionant, és que ens hem emportat el nostre propi llibre fent conjuntament com a grup, pero expressant idees completament individuals. L.T

Ha estat una de les exposicions que més m’ha encantat.  El fet d’haver interaccionat en les exposicions crec que li ha donat un altre toc a la visita.
Alhora, ha estat una exposició que et feia pensar.  En tot moment, la teva ment tenia un punt de vista cap a l’obra que estaves veient.  D’una manera o altra aquesta afectava la teva manera de veure-la.
Per exemple, imaginar-te com seria el teu president ideal.  O pensar com seria l’experiència de deixar casa teva enrere, de perdre records només per haver d’immigrar.
Alhora, l’activitat final de fer el nostre propi llibre ha estat una gran activitat.  Hem pogut interaccionar amb la visita i tenir el nostre moment de mostrar les nostres pròpies idees o il·lustracions davant de les preguntes fetes. V.H.

M’ha agradat molt la sortida, ja que proposa una dinàmica totalment diferent de la resta de visites guiades que hem fet als museus anteriorment. Ens ha cridat l’atenció el fet que ens donessin l’oportunitat d’expressar la nostra opinió o els nostres sentiments sobre certes qüestions proposades a l’exposició; una forma amena i entretinguda de reflexionar i aprendre sobre allò que hem vist. A.R.

A la sortida d’avui s’ha tocat un tema que considero que és molt important i que, a més, li donem ja rellevància a classe amb l’activitat de “Dones Artistes”. M’ha agradat veure com és quelcom que els museus també volen visibilitzar (la rellevància i censura que tenen les dones dins l’art). 
D’altra banda, les obres com a tal m’han agradat molt, ja que per algunes tractaven el que és d’alguna manera “dir res, i dir molt”. És un concepte que sempre tinc al cap, sobretot jo que domino l’àmbit de la dansa, em comunico amb el cos, però no amb el que és comú (comunicació verbal o escrita). D’alguna manera aquestes obres també ho han fet, cadascuna amb diferents mètodes molt interessant, com tapar l’escrit amb més escrit, retallar l’escrit o altres més abstractes com cosir paper. Les altres sales també m’han agradat, però la que més m’ha agradat ha sigut la primera, per això la he volgut detallar més. R.C.

M’ha semblat molt interessant la crítica cap a qui fan els monuments, ja que mai m’ho havia plantejat i sí que és cert que estem envoltats d’elements commemoratius que de vegades no representen fets o personatges que hagin aportat bé cap a la història. Hauríem de fer consciència d’això i de què mostrem als nostres carrers. H.E.

Un museu no convencional; ens han fet experimentar noves sensacions, escoltar i veure obres que normalment estarien silenciades. Dones que fan art de les seves vivències, sense idealitzacions, sense cap impediment ni condicions. 
Una Palestina i els seus únics objectes de la seva vida. 
Una fotògrafa i un manifest sobre un president del poble, amb vivències. 
Una sala de ciutat, amb cultures. 
Ens han fet participar i qüestionar les obres que normalment passaríem per alt. 
Un museu de la realitat. J.C.

Hem pogut viure una experiència molt diferent de la que hem estat acostumats a veure a les exposicions que hem vist fins ara. Jo m’he sentit com fent un model idoni de la meva ciutat, he decidit quin seria el meu president perfecte, que es per mi tenir una casa i que em proporciona tenir-ne una, hem pogut veure el que m’ha expressat una representació de com és Barcelona amb les diferents cases, cultures… Finalment, no podia faltar la representació de com seria un museu perfecte. G.A.