Divendres 26 d’octubre de 2012: AÏD EL KEBIR (Festa del sacrifici, la festa gran).

És la commemoració del sacrifici ofert per Abraham, primer home que va creure en un únic Deu.
Recorda el fet d’Abraham obeint la voluntat de Déu. Es va preparar per sacrificar el seu únic fill Ismael però en el moment en el que aixecava el punyal del sacrifici l’àngel Gabriel li va parar la mà i va substituir Ismael a l’altar per un xai.

És la festivitat principal de l’Islam, una festa mòbil igual que la Setmana Santa Catòlica.
Per commemorar aquest fet es realitza un pelegrinatge a la Meca o a la mezquita i es sacrifica un xai. La carn es comparteix amb els veïns i pobres.

Aquesta festa es celebra a molts països del món, especialment de l’Àfrica i l’Àsia. Al Senegal en diuen Tabaski, i és una gran festa que genera molta activitat econòmica.
La cerca del xai i dels diners necessaris per comprar-lo requereixen molts dies de preparació. Els pastors “Peul” ocupen els carrers amb el seu millor bestiar.
Per la Tabaski també s’estrena roba, especialment els nens que van a visitar els seus familiars.

El dia de la festa, les famílies musulmanes es reuneixen al voltant de la taula i es desitgen felicitat i prosperitat. És una obligació no llençar menjar i compartir-lo amb els pobres. D’aquesta obligació ha nascut una gran tradició de plats a base de xai. Com per exemple la Mrouzia, o xai dolç. La cassola de Mrouzia és un plat tradicional marroquí a base de xai, passes i ametlles, amb espècies (ras el hanout).