… i com heu viscut, entès, sentit… el vostre pas pel Bellera, alumnes de B2 que acabeu ara ja?…
“Fa gairebé sis anys…”
“Fa gairebé sis anys un reguitzell de persones diferents entraven a formar part del Bellera. Havent deixat enrere amistats, mestres i la primària, arribàvem amb més o menys ganes de canviar d’aires i començar una cosa nova.
Al cap, hi teníem tot de petites idees que havíem creat sobre com seria aquesta nova etapa, i com passa sovint, els resultats no van encaixar amb les expectatives, ans al contrari, van ser molt millors. No ens esperàvem seguir creixent, aprenent i jugant als ritmes amb que ho fèiem. Ni trobar amistats, persones i mestres amb qui fer-ho. Ni tanta llibertat, ni tanta confiança, ni tant.
Al cor, hi teníem por i els nervis que s’apoderaven de nosaltres a l’entrar aquells primers dies, però cada dia, al sortir érem una mica més grans i una mica més lliures. I així fins ara, que en sortim per no tornar-hi a entrar. Exactament com fa sis anys, però amb una petita diferència. Ara deixem enrere una mena de família que hem anat teixint tots aquests cursos. Fils de tots colors i edats han creat un entramat per salvar vides. Una tela que sabíem que seria a baix si saltàvem al buit i no volàvem, una tela amb la que hem teixit les nostres ales. I ara, com una papallona que surt del capoll per descobrir la vida, nosaltres marxem de l’escola per estrenar aquestes ales que ens heu fet créixer. Només queda dir gràcies per tot, per tant i per les ales, i ànims per fer-ne créixer moltes més.”
alumne/a de B2 que demana de publicar-ho mantenint-se en l’anonimat.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
