Amb la trobada realitzada al Pirineu aquests 5,6 i 7 de març amb tot l’alumnat de 2n de batxillerat del Bellera i l’alumnat i professorat del Lycée Bagatelle, soci col·laborador del projecte, donem per finalitzades les tres activitats presencials programades del projecte Geopolítica de l’exili i de la resistència.
El procés d’aprenentatge i evolució del projecte ha estat molt intens, multidisciplinari i ple de coneixements i activitats diverses.
Al mes de setembre, l’alumat de 2BSH, des de la matèria de Geografia, arrancarem amb un treball de geolocalització i estudi de la geomorfologia del territori per poder entendre la geoestratègia de l’exili i de la reacció resistent, d’una banda i d’altra del Pirineu. Un treball que es va allargar durant tot el primer trimestre, i que va representar el fil conductor per treballar el programa de la matèria, però d’una manera innovadora, significativa i alternativa.
Al mes d’octubre, el grup impulsor de 2n batxibac va iniciar la primera fase del treball en paral·lel amb l’alumnat del centre col·laborador, a través de diversos treballs d’investigació a partir de fonts primàries, sobre problemàtiques temes específics vinculats a l’exili republicà durant la guerra civil i la vida a França una vegada traspassat el Pirineu. Al desembre, durant la primera mobilitat que aquest alumnat va realitzar a Saint-Gaudens, l’alumnat es va poder conèixer, van poder presentar i exposar els seus treballs al centre de documentació de l’Institut.
Concretament, la mobilitat del desembre va ser molt interessant perquè vam poder conèixer i entrevistar-se amb persones que havien viscut en primera persona l’exili i encara estan en vida. A més, van visitar els llocs de recepció dels refugiats espanyols en distintes localitats de la comarca del Comminges, una de les zones que més espanyols va rebre a finals dels anys 30. Entre altres coses, ressaltem també la possibilitat de recórrer una part dels camins que les FFI, jueus, dissidents i desertors del règim col·laboracionista de Vichy, van recórrer per fugir cap a Espanya de camí a Portugal i els EUA, de la mà d’un fill d’antic resistent. Van ser uns dies de molta activitat i molt aprenentatge, on l’emoció i el divertiment van ser la tònica.
Al gener començarem la segona fase dels treballs en paral·lel, amb un treball d’història comparada entre Espanya i França, a partir de nocions i coneixements clau. Al febrer, al llarg de la segona mobilitat realitzada, aquesta vegada sí, per l’alumnat francès que vam acollir al Bellera, van poder treballar en la realització de treballs de síntesi conjunts i bilingües per plasmar les informacions i coneixements, fruits d’aquesta fase.
Vam aprofitar la visita dels nostres partenaires francesos per realitzar la primera de les dues grans sortides: Visita guiada als escenaris de l’exili: el camí català. Ací, acompanyats i guiats per dos guies experts en la matèria, vam recórrer la mateixa ruta que les 500.000 persones que entre gener i febrer del 39, van travessar per fugir del feixisme: El Pertús, Argelers, Cotlliure, Elna. Amb aquesta visita vam poder aprendre en i des del terreny, per fi, després que la pandèmia ens va impedir fer-ho de la mà d’Assumpta Montellà a 4t d’ESO. A més a més, l’alumnat del grup impulsor i l’alumnat francès acollit, va poder aprofundir en aquest camí, tornant a l’origen del camí: els escenaris de la Barcelona republicana i de la guerra civil.
De forma paral·lela, des del mes de gener, aquest treball d’aprofundiment i contextualització s’ha dut a terme des de la matèria comuna d’història d’Espanya i Catalunya, des d’on hem aprofitat el programa curricular, una vegada més, per aprofundir i treballar els coneixements d’una manera més vivencial i significativa, posant-se en la pell d’una persona investigadora en ciències socials.
Finalment, la trobada al Pirineu. Aquesta darrera gran mobilització, alumnes i 5 professors acompanyants, juntament amb l’alumnat de la secció europea del centre col·laborador i els seus acompanyants, ha estat un magnífic punt final a tot el procés d’aprenentatge que portem realitzant des de principis de curs. Amb aquesta sortida, vam poder situar-nos en octubre del 44 per desvelar el secret que s’amaga darrere de la història silenciada al voltant de l’operació reconquista d’Espanya: ofensiva organitzada pels guerrillers espanyols exiliats i la resistència francesa, per enderrocar al règim feixista de Franco. Trobar-nos a la Vall d’Aran, objectiu d’aquesta operació, els va permetre de posar-se en la pell d’aquests guerrillers i percebre els detalls més precisos, les sensacions, les emocions d’algú que després de 9 anys de lluita, maltractament, internament injust i discriminació, encara li queden forces i motius per defensar la llibertat a qualsevol preu. Allà, vam recórrer a peu i en bus la mateixa ruta que aquests exsoldats republicans: Vielha, Es bordes, Bossost, Lès, Marignac…fins
A Es Bordes, vam visitar l’únic monument recordatori que existeix en honor als guerrillers morts en aquesta aventura i vam poder empatitzar veritablement amb la problemàtica de la memòria democràtica: qui té dret a ser recordat? Qui té dret a recordar? Qui escriu la història i promou la memòria? A Bossost, un grupet de voluntàries va poder conversar amb en Cisco, una persona encantadora que ens va voler explicar com va viure l’arribada dels guerrillers, liderats pel General Cèsar, a Bossost, quan ell tenia 8 anys, i fer de sa casa el caserna central d’operacions.
A Marignac, després de gaudir d’un picnic a l’aire lliure, envoltats de muntanyes
A Saint- Gaudens, vam marxar amb les famílies que de manera desinteressada i voluntària, van acollir als 93 alumnes espanyols que hi anaven, compartint una tarda i una nit de vivències en tota una experiència plurilingüe i intercultural, que a més a més, va servir per a empatitzar amb el fet de ser acollit en un país i casa aliena.
Ahir dia 7, al Lycée Bagatelle, van tenir una conferència amb els dos membres fundadors de l’associació “Memoria i exilio”, amb els quals, vam conèixer a dues persones parents i protagonistes de tota aquesta història i fins i tot, el treball en defensa de la recuperació de la dignitat i memòria dels espanyols una vegada traspassat la frontera al 39.
El projecte estava previst que finalitzés a Toulouse, capital de l’exili republicà i centre del govern republicà en l’exili i nucli d’operacions de l’oposició antifeixista durant la dictadura. Si més no, no sabem si fruit de l’atzar o de la llei de Murphy, una vaga general convocada en defensa dels drets socials en va impedir l’accés i vam haver de canviar els plans. Així, l’alumnat va ser conscient que aquest esperit reivindicatiu i militant, aquesta cultura política democràtico-
A partir d’ací, l’alumnat té l’encàrrec de realitzar un projecte de síntesi i recapitulació de tots els aprenentatges fets al llarg del projecte. A més a més, aquest és un encàrrec de l’Alcaldessa d’Es Bordes, per poder tenir un document informatiu sobre allò que allà va tenir lloc. Confiem en la motivació i ganes d’aprendre que han manifestat tot al llarg d’aquests mesos sigui motiu suficient per a poder presentar un treball molt original al concurs i ser escollits per ser objecte de difusió des d’aquest municipi.
Pel Departament de socials, ha estat una oportunitat i gaudi màxim poder acompanyar a aquest alumnat en el seu aprenentatge, des d’una metodologia alternativa i transformadora, des de baix, des de la terra i el territori, demostrant que la història sempre és viva perquè el lligam intergeneracional ens connecta amb el nostre passat. En definitiva, hem volgut contribuir a la nostra premissa i lluitar contra el desconeixement i el silenciament de tota la nostra història col·lectiva. Perquè com sempre diem, “el poble que no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”.