Dilluns 5 i dimecres 7 de febrer.- Els alumnes de segon de batxillerat van realitzar una sortida a Barcelona per conèixer l’indret on Mercè Rodoreda havia passat la seva infància i adolescència. La sortida va estar acompanyada d’una explicació detallada que relacionava l’espai amb l’autora, aprofitant que els alumnes havien acabat de llegir recentment la novel·la La Plaça del Diamant, que, per a més inri, succeeix en aquell perifèric barri de Barcelona. La dada més curiosa és que Mercè Rodoreda va escriure el llibre basant-se en el record que tenia de la seva infància, perquè estava exiliada a Ginebra en el moment en què va començar a narrar la vida de la Natàlia.

Els guies van donar quatre pinzellades sobre l’angosta vida de l’autora. Mercè Rodoreda passava llargues estones amb el seu avi, el qual li va transmetre l’interès per la lectura i la literatura catalana, a més d’ésser qui l’ajudà a construir el simbolisme floral característic d’algunes obres de l’autora. Només havia pogut anar tres anys a l’escola, i ben aviat va veure la seva vida truncada perquè la van obligar a casar-se amb el seu tiet que venia d’Amèrica; amb ell va tenir un fill que mai va estimar. Durant la guerra civil espanyola va haver de fugir del país perquè havia cultivat, ja des de ben jove, la cultura catalana i havia participat en revistes d’ideologia d’esquerres. Ja exiliada a França va iniciar una relació amb Armand Obiols—el pseudònim de Joan Prat i Esteve—, un escriptor també exiliat que la va recolzar durant tota la seva carrera literària. Va morir a Girona a l’any 1983.

Tot i que les condicions climàtiques es van presentar adverses i van entorpir el curs natural de la sortida, els alumnes van poder gaudir dels al·legòrics carrers del barri de Gràcia, que l’autora utilitza per fer el símil amb l’angoixa que li produeix una relació tan asfixiant com la del Quimet i la Natàlia, personatges de l’obra de Rodoreda. Van visitar, a més a més, l’estàtua erigida a la que representa la Natàlia deixant anar el crit que l’allibera de tants anys de patiment i silenci i el refugi antiaeri de la Plaça de la Revolució acompanyat de l’explicació sobre els bombardejos que van succeir a la Ciutat Comtal i dels quals són testimoni la pròpia autora i la protagonista de la seva obra. La sortida va finalitzar al mercat de Gràcia, que els veïns van batejar com a plaça del vendre.

L’excursió va permetre als alumnes d’ubicar a l’espai l’obra de Rodoreda i de conèixer una mica més els racons on l’escriptora va créixer. Va ser una experiència gratificant que no només es va limitar a la literatura sinó que fou una oportunitat per recordar la història de la ciutat de Barcelona.

 

Text de l’article: Santi Cayetano

 

 

IMATGES