Aquest municipi fou independent fins l’any 1928 quan s’annexionà a Granollers. L’escola antiga de Palou era pública i unitària, amb separació de nens i nenes i distribuïts segons l’edat. Les escoles estaven situades a la planta baixa de dues cases, a tocar del camí Ral. Les aules tenien unes condicions força precàries. L’ajuntament aprovà el projecte de construcció d’escoles unitàries i una casa per als mestres. Jeroni Martorells i Terrats fou l’arquitecte dels dos edificis d’estil Noucentista.

El 18 de maig de 1932, l’alcalde visità les obres, ja acabades, i la nova escola s'inaugurà el setembre, sota la direció del mestre Celestí Bellera, que pretenia despertar la intel·ligència als alumnes, i transmetre’ls el goig per llegir i aprendre. A la secció de nenes, impartia classes la seva esposa, Sra. Rita Gibernau. Es preocupava perquè les alumnes capacitades poguessin continuar estudiant. I, si no podien desplaçar-se fins a Granollers per fer Batxillerat, es quedaven a fer Comerç amb ella. L’escola continuà essent unitària, amb separació de nens i nenes, fins al seu tancament.

El curs 1974-1975, s’obrí el CP Celestí Bellera al barri de Can Bassa (Granollers), del qual fou nomenat director el mestre dels nens de Palou, que s’hi traslladà amb els seus alumnes. L’aula unitària de nenes romangué a Palou, però depenent del nou centre. El curs següent, s’obrí una aula a pàrvuls de 4 anys a la classe que hi havia quedat lliure. Els últims anys, l’escola funcionà com a unitària mixta, amb 22 alumnes en total, de pàrvuls de 4 anys fins a 5è. d’EGB. Durant el curs 1978-1979, s’efectuà el trasllat definitiu a la nova escola, i es tancà la de Palou.

Com ja hem esmentat abans, l’escola de Primària Celestí Bellera obrí les seves portes el 21 d’octubre de 1974, a causa de la pressió popular, però mancada encara de taules, cadires i pissarres. El primer curs, hi havia classes des de pàrvuls de 5 anys fins a 8è.; ja tenia més de 500 alumnes, la majoria del barri recentment creat, i altres que provenien d’escoles de Granollers i rodalies com Palou. Molts no tenien ni llibre d’escolaritat. El repartiment d’alumnes era desigual. A més, la separació per sexes encara va durar un any.

Des del principi, l’escola va tenir mestre de català a través d’Òmnium Cultural, i va realitzar activitats esportives al pati els dissabtes al matí.

El segon any, es comptà amb professor d’Educació Física, començà a organitzar-se l’APA, i s’obrí el servei de menjador, que no va funcionar més perquè la majoria dels alumnes vivia al barri.

El curs 1976-1977, va ser la primera escola de Granollers que anul·là les anomenades "permanències", juntament amb el CP Jacint Verdaguer de Canovelles, i la segona que tingué aula d’Educació Especial. Aquest curs també, amb l’ajuda d’una assistent social, s’aconseguí que un altre edifici del barri, aprop de l’escola, s’obrís per posar-hi les classes de pàrvuls que, per demanda social, foren acollits des dels 3 anys. Va ser una de les primeres escoles de tot Catalunya a tenir alumnes d’aquesta edat. Dos anys després, s’obrí l’altra meitat de l’edifici com a escola bressol.

Sembla ser que també fou la primera escola pública a fer colònies escolars, el curs 1978-1979, a Calafell. No va ser fins l’any següent que l’Ajuntament posà a disposició de les escoles un monitor per a les colònies.

El canvi d’idioma estranger de francès a anglès es va fer el curs 1981-1982 i, un any després, se sistematitzaren les pràctiques al laboratori de 6è., 7è.i 8è. A cada un d’aquests cursos es feien, aproximadament, 30 pràctiques i 2 sortides relacionades amb l’assignatura de Naturals.

El mes de febrer de 1983 tingué lloc la inauguració de les noves pistes poliesportives del pati. Aquest curs es van fixar i classificar els 2.000 volums de la biblioteca, i s’organitzaren torns de mestres per tal que els alumnes tinguessin una hora després de les classes per poder-hi accedir. Fou llavors també que l’escola passà a ser d’integració d’alumnes sords i, a partir del curs següent, disposà d'una sala especial insonoritzada, i de logopeda.

El centre també participà alguns anys en la Campanya "El País a l’escola", en els apartats de cançons i sardanes. L’alumnat també assistia a les activitats de Cinema, Música i Teatre organitzades per l’Associació Cultural de la nostra ciutat.

El centre augmentà la matrícula sense parar i arribà a tenir tres línies per curs (uns 800 alumnes en total), la qual cosa va fer necessària la construcció d’un altre centre. Mentrestant, s’habilitaren tots els espais possibles i, fins i tot, s’instal·laren aules prefabricades al pati del davant, que ja havia estat ampliat anteriorment fins al límit del carrer.

El curs 86-87, començaren a impartir-se classes de música a tots els cursos, per part d’un professor especialista en aquesta matèria, finançat pels pares. L’escola guanyà el primer Premi de Química, convocat per l’empresa CAMP, consistent en 150.000 ptes. en material de laboratori; dos alumnes del mateix curs de 8è. aconseguiren també premis individuals pels seus treballs.

La immersió en la llengua catalana es començà el curs 88-89. El curs següent, es complí el XV aniversari del centre.

A partir d’aquelll moment, l’escola va editar una revista anomenada "Que guai!", i tingué logotip, sorgit d’un concurs que es féu entre els alumnes i triat per votació. També s’instal·là un teatre, de cara a la celebració de l’aniversari, que tingué lloc el dissabte 21 d’abril, a la qual van assistir antics mestres i alumnat de l’escola. També va poder assistir-hi una neboda del mestre Celestí Bellera. Com a cloenda d’aquesta celebració i de la setmana Cultural que tingué lloc a continuació, es realitzà una excursió col·lectiva per a tots els alumnes, en què es visità la fàbrica de xocolates Torras a Banyoles. Aquell any fou també quan els alumnes de 8è van visitar les instal·lacions de TV3 i participaren en el programa "Matraca No!". L’octubre de 1991, els alumnes de 7è van concursar a "Xafarranxo", a Sant Cugat i, tot i que, no van guanyar, aconseguiren un premi d’un aparell de televisió i de vídeo per a l’escola.

L’any 1992, es comunicà a l’escola que, amb la confecció del mapa escolar de cara a la propera implantació de la Reforma, passaria a ser institut de Secundària (pioner a Granollers). El curs següent, s’inicià el procès de fusió amb el C.P. Mestres Montaña. Cinc mestres, l’alumnat del Parvulari i el Cicle Inicial van traslladar-s’hi.

El febrer de 1993, a la Nit de l’Esport, que se celebra cada any a Granollers per premiar els millors esportistes o entitats esportives, es concedí per primer cop un premi a un centre escolar com a reconeixement de la seva tasca esportiva, que va recaure en el C.P. Celestí Bellera, per haver estat campió, en diverses ocasions, de totes les competicions escolars en què havia participat al llarg de 19 anys, i campió de totes les competicions de bàsquet de la temporada 91-92: alevins, infantils i sèniors, tant en categoria masculina com femenina.

El curs 1993-1994, s’acabà el procès de fusió, amb la incorporació al Col.legi Mestres Montaña de cinc mestres més i l’alumnat dels Cicles Mitjà i Superior però, per problemes d’espai, els cursos de 7è i 8è (sis aules) es quedaren a l’edifici del C.P. Celestí Bellera.

La història d’aquest centre no quedaria completa si no anomenéssim el seu esponerós jardí, que era conegut a tot Granollers.