|
El Forat de la capa d'ozó Jonathan Hernàndez Els científics coincideixen a afirmar que al nostre planeta s'han registrat canvis significatius en el clima, tant al llarg dels mil·lennis successius com en períodes relativament curts de temps, tot i que també manifesten que el canvi dels últims lustres, per accelerat, crida l'atenció. Però no s'arriben a posar d'acord en la causa que entre 1980 i 1995 es registressin els nou anys de temperatura mitjana més alta de la Terra de l'últim segle. L'efecte hivernacle és necessari per a la Terra En contra del que pugui semblar pel context negatiu en què generalment se cita, l'efecte hivernacle és un fenomen natural i necessari, causat per la presència de gasos a l'atmosfera, principalment vapor d'aigua i gas carbònic (CO2). Aquests i altres gasos retenen l'energia calòrica que es rep del sol i mantenen la temperatura dins dels límits que permeten el desenvolupament de la vida. Sense la seva concentració, la temperatura terrestre seria similar a la de la lluna, uns 18 graus sota zero. Per tant, l'efecte hivernacle no constitueix, per si mateix, una amenaça per a la vida a la Terra. Però l'activitat humana, principalment durant les últimes dècades i a l'hemisferi nord, tendeix a elevar la concentració de CO2, mentre amenaça la presència d'altres gasos vitals com l'ozó (O3). L'ozó forma un escut protector, no una capa Igual com passa amb l'efecte hivernacle, el ciutadà no iniciat en aquestes qüestions identifica l'ozó com una substància negativa i perillosa i, en el seu cas, el situa en una capa ubicada a l'estratosfera a uns 30 quilòmetres de la superfície terrestre. Algunes fonts adverteixen que això no és del tot cert. Assenyalen que aquesta capa no existeix, ja que la seva concentració a l'atmosfera es manté desigual depenent de la latitud i la longitud on es mesuri. Les dades dels mesuraments de l'ozó són molt recents, d'aquí ve la falta de resultats concloents. Això no obstant, l'ozó té un paper essencial a l'atmosfera: actua d'escut protector impedint que els raigs perjudicials del sol (les radiacions de l'espectre gamma) arribin a la Terra. I, al contrari, permet de continuar el seu camí als raigs beneficiosos per a la vida. Què produeix la disminució de l'ozó? Quan l'any 1977 investigadors de la Universitat de Califòrnia van detectar a l'Antàrtida alteracions en el nivell del gas i vuit anys més tard un nou mesurament va assenyalar una disminució del 40%, va saltar l'alarma. La falta d'ozó suposa un perill, ja que d'ell depèn el bloqueig dels raigs danyosos. Llavors es va encunyar el nom "forat de la capa d'ozó" que, encara que no és científicament correcte, serveix per il·lustrar la situació. Els clorofluorocarbonis (CFC) i altres compostos sintètics relacionats amb ells suposen, pel que sembla, una amenaça a la presència d'ozó a les altures. Es tracta d'elements químics molt fàcils d'obtenir però difícils de suprimir, utilitzats com a propel·lents o gasos impulsors en aerosols i escumes per a la neteja de peces electròniques, que podrien afectar de forma negativa la quantitat idònia de gas a l'atmosfera. Com a mesura global i protectora de l'ozó, es va signar el 1987 el Protocol Montreal, en el qual es va establir l'any 2000 per cessar tota producció de clorofluorocarbonis al món i al qual des de llavors s'han adherit 175 països. Cuidar la salut de l'atmosfera Algunes teories atribueixen a la precària salut de l'atmosfera l'augment de malalties greus de la pell o de problemes oculars, tot i que de moment no s'ha demostrat la relació directa entre tots dos. Això no obstant, les evidències disponibles indiquen que existeix justificació suficient per prendre mesures preventives i començar a cuidar la salut de l'atmosfera. Els pitjors auguris sobre el canvi climàtic avancen que, si continuen les tendències actuals, alguns dels efectes previsibles seran l'elevació del nivell del mar, la modificació dels patrons de pluges i cicles agrícoles, la infecció d'aigües riques en esculls de corall i la multiplicació de malalties a la pell i als ulls.
Canvi dels hàbits de consum Si bé és cert que els ciutadans es troben al marge de les grans decisions que els governs adopten en matèria de medi ambient, tots podem canviar els nostres hàbits de consum i col·laborar en la preservació de l'entorn. Ara bé, la manera més eficaç de reduir la producció de gasos hivernacle i d'evitar danys a l'atmosfera seria la reducció del consum mundial i la substitució de les activitats industrials i domèstiques contaminants per altres de menys perjudicials. Però sense que això impliqui desatendre les necessitats dels éssers humans que poblem el planeta, especialment els dels països pobres, que són els que més creixement econòmic i, per tant, "dret a contaminar" requereixen. Això, avui dia, és una mera utopia, ja que s'haurien d'esquivar innombrables barreres polítiques, culturals i comercials, i interessos econòmics dels diversos països. Mes informació en : http://revista.consumer.es/web/ca/20000901/medioambiente/
|
