|
Què és el canvi climàtic? A l'atmosfera que envolta el nostre planeta hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i remeten la radiació infraroja, impedint que part d'aquesta escapi de la Terra, i contribuint a fer que la temperatura mitjana de l'aire del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. |
Això podria tenir conseqüències catastròfiques, com l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. També es fondria una gran part dels casquets polars, cosa que provocaria inundacions en les zones costaneres més poblades.
|
|
|
|
|
L'efecte hivernacle és necessari per a la Terra En contra del que pugui semblar, pel context negatiu en què generalment se cita, l'efecte hivernacle és necessari. Sense la concentració del vapor d'aigua i del gas carbònic (CO2), la temperatura terrestre seria similar a la de la lluna, uns 18 graus sota zero. Per tant, l'efecte hivernacle no constitueix, per si mateix, una amenaça per a la vida a la Terra. Però l'activitat humana tendeix a elevar la concentració de CO2, mentre amenaça la presència d'altres gasos vitals com l'ozó (O3). Durant el període de la fotosíntesi, els arbres absorbeixen aquest gas de l'aire, el fixen i l'acumulen en el teixit llenyós, reduint així l'efecte hivernacle.
|
Els gasos de l'efecte hivernacle Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:
El diòxid de carboni (CO2) És el principal responsable de l'efecte hivernacle. El metà (CH4). És un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements del bestiar. L'òxid de nitrogen (N2O) És present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. L'ozó de superfícies Es troba a gran alçada en l'atmosfera i forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. Els gasos CFC S'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari del plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. |
|
Conseqüències El canvi climàtic ja esta tenint efectes clars i apreciables en les plantes, els animals i els ecosistemes, segons un nou estudi presentat pel Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF), en el qual s'assenyala que els successos climàtics extrems (onades de calor, inundacions, sequeres...) han obligat les espècies vives a activar la seva capacitat d'adaptació, que no sempre aconsegueixen amb èxit. Uns
exemples molts clars són els següents: També els focs s'han incrementat de manera catastròfica en els boscos humits tropicals durant les severes sequeres. L'informe també indica que l'àrea total de l'Àrtic s'ha reduït un 7% durant les dues últimes dècades. La duració de l'estació de desgel a l'estiu s'ha incrementat en 11 dies des dels anys setanta.
PER SABER-NE MÉS: http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/info/documents/GAD/Eupm/ehivern.htm http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/atmosfera/crono_hiv.htm http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/atmosfera/hiv.htm |
|
