La Desforestació
Toni Perez
La desforestació és la pèrdua
de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment
de l'ecosfera per àrees arbrades no ha parat de baixar els darrers anys.
Aquesta pèrdua de les seves funcions ambientals va aparellada normalment
a una gran erosió del terreny, la pèrdua de
la fertilitat del sòl i la pèrdua
de biodiversitat.
Les causes de la desforestació són moltes però les podríem resumir en:
Increment de la població
| Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones desforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i n'impossibilita la recuperació. |
|
Agricultura extensiva
| A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (te a Ceilan, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals a causa d'aquestes transformacions. |
|
Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques
Els cultius rotatoris (guaret i altres tècniques) propis d'extenses àrees de les zones tropicals,
subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent
substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva
productivitat i s'erosionen fàcilment.
Propietat de la terra
Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes
(que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió d'explotació. En
alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada a aquestes
terres, concessions de terminis relativament curts (vint-i-cinc anys) que acaben
en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior.
Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels
governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos
d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i
ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli,
etc.) accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes
aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a
l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca
internacional que en alguns casos estan connectats a xarxes de corrupció, que
enriqueixen uns pocs, empobreixen el país i degraden els boscos del planeta.
La selva amazònica i l'exportació de fusta
|
L'Amazònia és l'exemple més clar de la desforestació. Però allà la causa principal de la desforestació és l'exportació fustera. Una de les causes més importants de desforestació a les selves tropicals de tot el món és l’explotació fustera. L’exportació de fusta dura, tot i ser una proporció petita de l’aprofitament que es fa dels arbres als tròpics - majoritàriament la fusta talada és emprada com a simple combustible -, és la que causa majors danys, ja que s’hi destinen arbres de grans dimensions que s’extreuen amb maquinària pesant. El 90% dels arbres de les selves plujoses és de fusta dura. Aquestes fustes són molt resistents, tenen una estructura homogènia i en general són més denses i tenen menys nusos que les fustes toves. Per aquest motiu les fustes tropicals són molt valorades pel mercat internacional. |
 |
Si vols saber més d'aquest tema, ves a:
www.barcelona.indymedia.org/newswire/display/120754/index.ph
www.ub.es/ecologiaimediambient/8_5_deforestacio.htm
www.fespinal.com/espinal/català/visua/ct69.HTM
www.elsverds.org/sostenibilitat.htm
www.xarxaconsum.org/materials/tropic.htm www.amazonia.pangea.org/04fustes/04a_consum.htm
Tornar a la pàgina de la notícia