L’ Institut d’Ensenyament Secundari Institut Celestí Bellera de Granollers, ha participat en el Master en Sostenibilitat impartit en aquesta Universitat , organitzat per la Fundació Politècnica de Catalunya, amb el suport de la CÀTEDRA UNESCO , i coordinat per Josep Xercavins, amb l’objectiu d’aplicar-lo amb resultats pràctics . El nostre professor- tutor al llarg de tot el master ha estat Xavier Álvarez.

En el meu cas, el Postgrau ha estat el C: “ Prospectiva, Sistèmica i Modelització de Sistemes Socio-Naturals “.

El postgrau ha comptat amb les següents assignatures i professorat:

C.1.- Bases i metodologies de la prospectiva. Tallers de futur.

Professor : Jordi Serra

C.2.- Sistèmica. Dinàmica de Sistemes. Construcció de models

Professor : Juan Martín

C.3.- Valoració integrada multinivell mitjançant eines de suport al raonament. GENIe, GLOBESIGHT i escenaris de futur.

Professor : Josep Xercavins.

La part principal d’aquest treball està constituïda per l’aplicació dels recursos impartits a la matèria C.2. També s’expliquen superficialment els de la part C.3., de cara a permetre que siguin eines a l’abast de l’ IES, però sense desenvolupar cap cas pràctic.

L’extensió del treball potser sigui excessiva, però es queda curt de cara a obrir camins a l’ IES per a la utilització del “Vensim” i el “Globesight” , i l’objectiu principal de la nostra participació al Master ha estat aconseguir resultats pràctics.

OBJECTIUS

Els objectius d’aquest treball han estat:

1) Fer Prospectiva, amb les eines del Postgrau C, per aconsellar sobre les estratègies de l’ Institut Celestí Bellera per optimitzar els seus recursos, relacionant-los amb la Sostenibilitat.

2) Permetre que siguin mínimament asequibles i entenedores, pel professorat i alumnat, dues eines informàtiques estudiades durant el Postgrau:

VENSIM ( Dinàmica de Sistemes ) i

GLOBESIGHT ( Eina del GENIe )

Implementació de cada objectiu:

Objectiu 1:

A dues bandes:

a) Realització de tallers de futur, amb participació de professorat, alumnat i pares/mares. Aquí no en faré més comentaris, ja que se n’encarrega la meva companya al postgrau: Carmen Esquiva.

b) Utilització de les eines informàtiques per aconsellar camins en les estratègies de l’IES Celestí Bellera. De les dues eines ( Vensim i Globesight ), només el Vensim és directament aplicable, ja que permet simular qualsevol sistema del què siguem capaços de trobar relacions coherents.

Tant la part a) com la b) pretenen ajudar al Consell Escolar, Equip Directiu, Claustre de Professors i Comissió de Sostenibilitat en la presa de decisions futures ( Pla Estratègic de Centre, Pla Curricular,...) amb interpretacions qualitatives ( Mai no es pretén predir resultats quantitatius reals ).

El Globesight és molt interessant des del punt de vista de l’Objectiu 2, però no de l’1.

Objectiu 2:

Es pretén donar un seguit d’instruccions bàsiques per a la instal·lació i utilització dels dos programes, fent èmfasi en:

a) Com utilitzar el VENSIM per atrevir-nos a simular , amb un mínim de lògica , qualsevol sistema.

Aquest és un punt arriscat, ja que es tracta de mètodes que jo mateix he ”inventat” per poder ser capaç de simular el nostre IES. Com que no són normes que he recopilat, sinó que les he deduïdes raonant, i sense experiència prèvia, m’interessa especialment qualsevol correcció o error que es detecti en aquest treball.

b) Com instal·lar i compilar nous models en el Globesight en qualsevol ordinador, amb l’ajuda de les instruccions donades al curs i la petita experiència pròpia.

Encara que he aconseguit compilar models, no he estat capaç, per ara, d’acabar el model “waterworld” ( Ja m’hauria encantat !...) però, en ser un objectiu secundari de l’IES, he dedicat molt de temps al punt anterior, i encara em surten massa errors en la compilació del model com per depurar-los abans del termini d’entrega d’aquest treball.

MODELITZACIÓ D’UN SISTEMA AMB EL VENSIM:

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI CLÀSSIC

PRÒLEG

D’acord amb l’objectiu 1-b), descrit a la Introducció, es tracta d’aplicar de forma pràctica una eina informàtica estudiada al Postgrau C.

A partir d’interpretacions qualitatives dels resultats ( Ja que aquestes eines orienten sobre comportaments, però no aspiren a predir res ) , s’aconsellaran “camins lògics” per orientar la presa de decisions dels Òrgans de Govern de l’ Institut Celestí Bellera.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS

La idea és modelitzar primer un Institut “Clàssic” , de forma que s’aconsegueixi un comportament “lògic” de les variables. És a dir: d’acord amb l’experiència coneguda.

Aconseguit això, s’afegiran els efectes de les Plaques Solars per veure si és possible, amb els resultats de les simulacions, definir i orientar polítiques futures no evidents a priori relacionades amb la sostenibilitat en els Projectes de Centre ( Estratègic, Educatiu , Curricular,...).

En realitat, les Plaques Solars no són l’únic projecte tècnic, però ja funciona i n’obtenim guanys educatius i econòmics.

Hi ha d’altres projectes : El molí de vent (Ara existeix només des de la vessant educativa, però no econòmica ) i el pou d’aigua, que encara no està materialitzat, però és un projecte pels propers anys, també amb resultats educatius i econòmics.

MODELITZACIÓ

1) Definició dels elements:

S’han llistat els elements que es pensa que marquen la dinàmica d’un IES. És una llista subjectiva, però segons la meva experiència, són aquests els elements que més contemplem en el treball diari, i en el disseny d’estratègies de Centre:

Educació: Oferta educativa a l’alumnat.

Resultats educatius de l’alumnat: Aprenentatge.

Conflictivitat : Entre els mateixos alumnes i amb el professorat.

Recursos facilitats per La Generalitat: Econòmics, instal·lacions, equips, ratio professorat/alumnat,...

Resultats de la matrícula: De la prematrícula anual depèn el número de línies assignades pel Departament d’Ensenyament a cada IES, i per tant, tots els recursos concedits. Tanmateix, es publiquen als diaris comarcals i influencien en la “fama” de cada Centre.

Problemes patits pel professorat : En els fons, amb l’estrès o patiment del professorat, es perd una part fonamental del recursos assignats, ja que forma l’autèntic eix vertebrar que fa que funcioni un Institut .

Això fa que jo consideri també de forma explícita:

Rendiment del professorat

Cansament del professorat

Recolzament extern cap el professorat

, ja que , encara que des d’un punt de vista extern pugui semblar massa, des del meu resulta fonamental tenir-lo en compte en la dinàmica del Centre.

Participació i col·laboració del pares/mares i alumnat amb l’IES: Pot representar la diferència entre que funcionin o no les estratègies adoptades pels òrgans de govern de l’ IES.

A tots aquests elements els atribueixo similar importància relativa .

Tanmateix, s’ha procurat no incloure més elements ( Fundacions col·laboradores, ajudes extraordinàries,...) per evitar innecessaris fenòmens d’ Addicció / Dependència dels recursos propis .

2) Valoració de les influències mútues entre elements

Per poder fer aquesta part, s’han de resoldre una sèrie de problemes. Primer se’n farà un llistat i després es justificaran les solucions adoptades:

2.1.-Problemes per a la modelització:

a. Cal definir els NIVELLS i les VARIABLES AUXILIARS amb algun criteri mínimament vàlid.

b. S’ha de resoldre el problema de la manca d’unitats. El càlcul dimensional NO pot donar-nos pistes sobre les interrelacions matemàtiques del diferents elements, ja que no tractem amb magnituds físiques. Com afegir relacions numèriques coherents ?

c. Cal definir un període de temps total i un interval temporal per cada iteració del programa ( Time step ).

Ens donarem per vençuts ? Mai!

Aquí hem de recórrer a l’instint i a l’experiència que tenim del tema ( Ja que no del programa ).

Al document D-4540 del CD del curs, es comenta un model de simulació de “Hamlet”, i vaig veure que s’hi van definir unes “Escales d’impacte” i “Referència” per simular les possibles reaccions del personatge als aconteixements de l’obra . Amb aquesta idea vaig iniciar el camí.

Si arribem a poder definir uns criteris mínims generals per afrontar aquests problemes per qualsevol sistema, l’AVANTATGE seria immensa: L’alumnat de secundària pot tenir moltes dificultats per fer servir el càlcul dimensional, però no tantes per esquematitzar relacions. Si fan un esquema i inventen escales de referència ( Potser amb acords com els descrits al document D-4540) podrien atrevir-se a estudiar qualsevol tema, sense el conegut comentari de “És que no sé fer-ho”.

2.2.-Justificació de les solucions adoptades

a) Esquema: Definició dels nivells i de les variables auxiliars

Quins elements marquen “l’estat instantani” d’un Institut i depenen de la diferència entre una entrada i una sortida d’altres elements ?. Segons el meu criteri (Subjectiu) són:

Els resultats educatius de l’alumnat

El rendiment del professorat

Els recursos facilitats per la Generalitat.

, tot lligat amb el següent diagrama conceptual, tret de l’experiència personal, i després de no pocs intents i simulacions de prova amb el VENSIM:

Aquest esquema és una de les infinites “materialitzacions” possibles, però almenys respon a la meva “idiosincràsia”.

De vegades, l’argument per dibuixar una cosa i no una altra ha estat la meva creença en què ha de ser així.

Observeu la inclusió d’uns factors Mij que a continuació explicaré.

b) Equacions matemàtiques:

S’ha buscat que siguin les més simples i intel·ligibles possible, alhora que estiguin d’acord amb la idea conceptual que impliquen.

A continuació s’ofereix el llistat, amb breus aclariments com a observacions:

Multiplicadors: Indiquen la importància relativa que assignem a les

variables relacionades. La idea és assignar, en general, M=1

inicialment. També serveixen per poder compensar la manca de

unitats, si cal. Però , sobre tot, permeten una fàcil

manipulació del model: Podem estudiar situacions molt diverses

entenent què s'està variant o suposant.

NIVELLS: No tenen unitats : MODEL "NORMALITZAT"

(01) Cansament=

Conflictivitat*Mconf cans+Rendiment del Professorat*Mrendp cans

Units: **undefined**

(02) "Col·laboració Mares/pares-alumnat"=

Resultats Educatius de l'Alumnat*Mreduc colPM

Units: **undefined**

(03) Conflictivitat=

Mreduc conf/(Resultats Educatius de l'Alumnat+0.1)

Units: **undefined**

Amb el 0.1 evitàvem la divisió per zero en proves anteriors.

Se suposa que la conflictivitat és inversament

proporcional als resultats de l'educació. Tanmateix afecta per

un factor de 10 a les variables, però és afectada igual pels

resultats de l'educació.

(04) EDUCACIÓ=

Rendiment del Professorat*Mrendp educ-Conflictivitat*Mconf educ

Units: **undefined**

(05) FINAL TIME = 10

Units: Year

The final time for the simulation.

(06) INITIAL TIME = 0

Units: Year

The initial time for the simulation.

(07) Mcans probp=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència del Cansament sobre els problemes del Professorat.

(08) McolPM recext=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència de la col.laboració de Pares i Mares en el recolzament

al Professorat.

(09) McolPM rem=

Units: **undefined**

Multiplicador: I

(10) Mconf cans=

Units: **undefined**

Multiplicador: Influència de la Conflictivitat en el Cansament del Professorat.

(11) Mconf educ=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència de la Conflictivitat en la Educació.

(12) Mconf rem=

Units: **undefined**

Multiplicador: Influència de la Conflictivitat en els Resultats de la Matrícula.

(13) Mreduc colPM=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Resultats Educatius sobre la Col·laboració Pares.

(14) Mreduc conf=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Resultats Educatius sobre la Conflicivitat.

(15) Mrendp cans=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Rendiment del Professorat sobre el seu Cansament .

(16) Mrendp educ=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Rendiment del Professorat sobre l'Educació .

(17) Mrendp rem=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Rendiment del Professorat sobre la Matrícula.

(18) MrG recext=

Units: **undefined**

Multiplicador : Influència dels Recursos de la Generalitat sobre el Recolzament al

Professorat.

(19) Problemes Professorat=

Cansament*Mcans probp

Units: **undefined**

(20) Recolzament extern=

"Col·laboració Mares/pares-alumnat"*McolPM recext+Recursos Facilitats per La Generalitat

*MrG recext

Units: **undefined**

(21) Recursos Facilitats per La Generalitat= INTEG (

(+Resultats matrícula-Problemes Professorat)/Recursos Facilitats per La Generalitat

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(22) Rendiment del Professorat= INTEG (

(+Recolzament extern-Cansament)/Rendiment del Professorat,

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(23) Resultats Educatius de l'Alumnat= INTEG (

( +EDUCACIÓ-Conflictivitat)/Resultats Educatius de l'Alumnat,

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(24) Resultats matrícula=

Rendiment del Professorat*Mrendp rem+"Col·laboració Mares/pares-alumnat"*

McolPM rem-Conflictivitat*Mconf rem

Units: **undefined**

La conflictivitat resta i podria haver-se col·locat a la sortida del nivell,

però conceptualment no reflectiria el seu efecte negatiu sobre els resultats de

la matrícula, que és una entrada al nivell

(25) SAVEPER = 1

Units: Year

The frequency with which output is stored.

(26) TIME STEP = 1

Units: Year

The time step for the simulation.

RECORDATORI:

Les xifres que indiquen els nivells NO són importants, ni tampoc el seu signe. El que importa és la seva VARIACIÓ RELATIVA, ja que els nivells estan normalitzats pels seus propis valors del període anterior

Cal fer una reflexió : Aquí està definit

Problemes Professorat=

Cansament*Mcans probp

Units: **undefined**

Cansament=

Conflictivitat*Mconf cans+Rendiment del Professorat*Mrendp cans

Recursos Facilitats per La Generalitat= INTEG (

(+Resultats matrícula-Problemes Professorat)/Recursos Facilitats per La Generalitat

10)

Rendiment del Professorat= INTEG (

(+Recolzament extern-Cansament)/Rendiment del Professorat,

10)

Llavors, “Problemes de Professorat” és directament proporcional al “cansament”, i aquest està en proporció al “rendiment del professorat”, apart de l’efecte de la “conflictivitat”. Per tant, indirectament fem que “Problemes” estigui relacionat amb el compromís del professorat amb la seva tasca docent, y una baixada dels problemes NO implica una millora, sinó una adaptació a la manca de recursos.

És a dir: Un augment de “Problemes” vol dir que es treballa molt, i que cal més professorat per aprofitar els recursos. Per tant, una forma d’obtenir recursos és augmentar la plantilla per diluir els “Problemes” per poder aprofitar aquests recursos. Això no està clarament reflectit a l’esquema, que es complicaria més : Per fer-ho bé caldria definir números absoluts de plantilla, alumnat, i ratio alumnat/ professorat, i estaríem PREDINT resultats numèrics concrets, la qual cosa em mereix menys confiança que intentar detectar comportaments ja que treballem a partir d’esquemes “adimensionals”, on no hi ha lleis físiques orientant.

El que es farà és interpretar que:

1) Un augment de recursos farà que , encara que augmentin els problemes, aquests se solucionin perquè hi ha prou professorat . Si no s’interpreta així, l’augment de recursos implicarà més feina i més cansament, i s’estarà abusant del compromís del professorat.

2) Una disminució de recursos implica menys efectivitat de la tasca docent, per disminució de professorat, o per sobreviure evitant el cansament i el col·lapse del sistema ( Ja que menys problemes restaran menys recursos i permeten sobreviure encara que empitjorin els resultats educatius . Per exemple: Atendre conflictes pot suposar un munt de sobre-feina i potser no s’hi arribi sense “adaptar-se” ).

Sóc conscient que aquesta no ha estat mai la interpretació explícita d’una Administració.

Cal tenir present que aquestes proporcionalitats impliquen que els gràfics per a Rendiment, Cansament i Problemes seran molt semblants, en general.

Aclariments:

Què són les Mij ?

Inspirat en el “Globesight”, s’ha introduït el concepte de “multiplicador” , per obrir més el model a manipulacions, i també per compensar la manca d’unitats, ja que, si cal, servirien com a factors de conversió.

Cada Mij mesura la importància de la influència de l’element “i” sobre l’element “j” ( j és afectat per Mij*i ). Com que la meva idea inicial és, en general, considerar elements amb similar importància relativa entre ells, llavors posaré Mij=1 inicialment, i segons el comportament obtingut, perfilaré valors per posteriors simulacions.

El llistat d’equacions ofert correspon als valors que , després d’algunes proves, m’han semblat més simples i adequats.

Com atenuar l’efecte de la manca d’unitats?

Enlloc de decantar-me per escales de renormalització ( Per exemple: escales (0,10) com es descriuen al model de Hamlet),he definit els nivells de forma que es calculin “normalitzats” respecte del seu propi valor anterior. Així, cada nivell es calcula:

NOU VALOR = ( ENTRADA – SORTIDA ) / VALOR ANTERIOR

D’aquesta forma NO calen unitats, i obtenim directament els gràfics de les variacions relatives de cada nivell en tant per ú.

Com que el que ens interessa no són resultats numèrics exactes, sinó variacions qualitatives ( És a dir : comportaments) , també s’ha escollit, de forma arbitrària, un valor inicial de 10 per a tots els nivells.

Únicament s’ha de vigilar de no donar valors inicials nuls.

Per tot això, a aquest model li he dit MODEL NORMALITZAT.

Avís important:

Això NO vol dir que són indiferents els valors inicials assignats als nivells, ja que els multiplicadors “dilaten” aquests valors.

El que vol dir és que, escollits uns valors inicials de referència, els multiplicadors els definirem perquè s’ajustin al comportament esperat : El model s’ha dissenyat per “jugar” amb els multiplicadors, no amb els valors inicials dels nivells, però, evidentment, això també podria fer-se.

Llavors, s’ha de tenir present, que a menor valor inicial del nivell, menys inèrcia li adjudiquem al sistema, i més inestable serà el seu comportament.

Per il·lustrar això breument, es mostren els següents gràfics :

P n : El nivell mostrat ( Rendiment del professorat ) té un valor inicial “n”,

On n = 1, 10 i 100

P1 ( Línia blava ) : Poca inèrcia, i per tant oscil·la fàcilment.

P10 ( Línia verda ): És l’estàndard adoptat. ( Varia més de 5 vegades el valor inicial )

P100 ( Línia vermella ) : És més “inert”, la seva variació relativa és menor ( Varia menys del doble)

Es pot observar que a major valor inicial escollit, el seu % de variació és menor al llarg del temps ( Més inèrcia ).

En tot cas, haver escollit un valor inicial de 10 tampoc no ha estat del tot arbitrari :

En haver decidit que , en general, els multiplicadors estiguin entorn del valor 1 , escollir un valor inicial de 10 als nivells és similar a adjudicar a aquests multiplicadors un “poder d’alterar-los” del 10 % .

Així, encara que cada nivell convergirà a certs valors ( Segons cada simulació), l’efecte inicial dels multiplicadors està relativament controlat, i es podran observar unes tendències inicials, evitant-se oscil·lacions inicials descontrolades .

c) S’ha definit un període total de 10 anys per cada simulació, amb un any com a interval d’iteració:

Com que els pressupostos i la dotació de recursos de la Generalitat són subministrats anualment, i també són anuals les matriculacions, està justificat que sigui aquest l’interval per cada iteració.

Tanmateix, en un període de 10 anys es veuen els efectes de cada política, però no té sentit que sigui major, ja que un Projecte Curricular , Educatiu o Estratègic es va retocant en períodes menors ( 4 – 5 anys ), coincidint també amb les eleccions/ renovacions dels equips directius . Això sense comptar canvis bruscos o inesperats en les legislacions de referència .

MODELITZACIÓ D’UN

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI SOSTENIBLE

Model Sostenible .Les variacions introduïdes respecte del Model Clàssic són:

1) L’efecte de les Plaques Solars

S’ha considerat que les Plaques Solars afecten per dues bandes:

Millora dels resultats educatius de l’alumnat ( Educació) i

Millora dels recursos facilitats ( Més matrícula, economia ,...)

2) Esquema del Model Sostenible

Apareixen dos nous multiplicadors modulant cada influència. L’esquema queda :

Observació:

El model Clàssic d’ IES es pot obtenir d’aquest fent que els dos nous multiplicadors siguin nuls ( “Efecte multiplicador en la matrícula” i “Multiplicador en l’educació”).

3) Equacions matemàtiques adaptades

El llistat de les equacions és:

(01) Cansament=

Conflictivitat*Mconf cans+Rendiment del Professorat*Mrendp cans

Units: **undefined**

(02) "Col·laboració Mares/pares-alumnat"=

Resultats Educatius de l'Alumnat*Mreduc colPM

Units: **undefined**

(03) Conflictivitat=

Mreduc conf/(Resultats Educatius de l'Alumnat+0.1)

Units: **undefined**

A les primeres versions amb el 0.1 evitàvem la divisió per zero. Tots els valors ja eren positius.

Ara ja no garanteix res, però s'ha deixat com a recordatori del procés.

Se suposa que la conflictivitat és inversament

proporcional als resultats de l'educació. Tanmateix afecta per

un factor de 10 a les variables, però és afectada igual pels

resultats de l'educació.

(04) EDUCACIÓ=

Rendiment del Professorat*Mrendp educ-Conflictivitat*Mconf educ+Efecte Multiplicador a l'Educació

Units: **undefined**

(05) Efecte Multiplicador a l'Educació=

("PLAQUES SOLARS, Pou aigua, Molí de Vent")*1

Units: **undefined**

El multiplicador és el coeficient de ("PLAQUES SOLARS, Pou

aigua, Molí de Vent")

(06) Efecte Multiplicador en la Matrícula=

("PLAQUES SOLARS, Pou aigua, Molí de Vent")*1

Units: **undefined**

El multiplicador és el coeficient de ("PLAQUES SOLARS, Pou

aigua, Molí de Vent")

(07) FINAL TIME = 10

Units: Year

The final time for the simulation.

(08) INITIAL TIME = 0

Units: Year

The initial time for the simulation.

(09) Mcans probp=

Units: **undefined**

(10) McolPM recext=

Units: **undefined**

(11) McolPM rem=

Units: **undefined**

(12) Mconf cans=

Units: **undefined**

(13) Mconf educ=

Units: **undefined**

Afecta moltíssim tota la dinàmica

(14) Mconf rem=

Units: **undefined**

(15) Mreduc colPM=

Units: **undefined**

(16) Mreduc conf=

Units: **undefined**

(17) Mrendp cans=

Units: **undefined**

(18) Mrendp educ=

Units: **undefined**

(19) Mrendp rem=

Units: **undefined**

(20) MrG recext=

Units: **undefined**

(21) "PLAQUES SOLARS, Pou aigua, Molí de Vent"=

Units: **undefined**

Valor Constant arbitrari, però es pot agafar 10 per iniciar les

proves. De totes maneres, el seu valor NO és important, sinó el

dels multiplicadors als que afecta.

(22) Problemes Professorat=

Cansament*Mcans probp

Units: **undefined**

(23) Recolzament extern=

"Col·laboració Mares/pares-alumnat"*McolPM recext+Recursos Facilitats per La Generalitat

*MrG recext

Units: **undefined**

(24) Recursos Facilitats per La Generalitat= INTEG (

(+Resultats matrícula-Problemes Professorat)/Recursos Facilitats per La Generalitat

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(25) Rendiment del Professorat= INTEG (

(+Recolzament extern-Cansament)/Rendiment del Professorat,

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(26) Resultats Educatius de l'Alumnat= INTEG (

( +EDUCACIÓ-Conflictivitat)/Resultats Educatius de l'Alumnat,

10)

Units: **undefined**

MODEL NORMALITZAT Rep aquest nom per la normalització dels

nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que

són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l'últim

valor calculat. Arbitràriament s'ha escollit el valor inicial de

10 pels nivells. Per tant, cal tenir en compte que el número

només és una referència relativa.

(27) Resultats matrícula=

Rendiment del Professorat*Mrendp rem+"Col·laboració Mares/pares-alumnat"*

McolPM rem-Conflictivitat*Mconf rem+Efecte Multiplicador en la Matrícula

Units: **undefined**

La conflictivitat resta i podria haver-se col·locat a la sortida del nivell,

però conceptualment no reflectiria el seu efecte negatiu sobre els resultats de

la matrícula, que és una entrada al nivell

(28) SAVEPER = 1

Units: Year

The frequency with which output is stored.

(29) TIME STEP = 1

Units: Year

The time step for the simulation.

Observació :

El valor de “Plaques Solars” és de 10. És a dir: Se li suposa un valor constant amb una influència inicial anàloga a la dels nivells, sempre que els multiplicadors tinguin un valor entorn “1”.

La seva influència està relacionada amb :

a) Els efectes educatius : Instal·lació funcionant “en directe”, amb plafons explicatius, informacions en Internet, i com tot això es reflectirà en la impartició dels crèdits de les diferents matèries ( Ciències, tecnologia, Socials, matemàtiques,... des de l’ESO fins al batxillerat ), adquisició, amb l’educació, d’hàbits sostenibles : reciclatge (paper, plàstics, vidres,...), consum d’energia elèctrica i calefacció, tones de CO2 estalviades gràcies a l’energia solar,...

b) Els efectes sobre els recursos : convenis per rebre visites, ajudes específiques de fundacions / organismes oficials , efectes publicitaris ( matrícula ), economia (Recolzament cap a d’altres tasques educatives), ...

Si es considera menys important, s’ha de reduir a un valor entre 0 i 1.

SIMULACIONS I ANÀLISI DELS RESULTATS

RECAPITULACIÓ

MODEL NORMALITZAT

Recordem que :

1) Rep aquest nom per la normalització dels nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l’últim valor calculat. Les xifres que indiquen els nivells NO són importants, ni tampoc el seu signe. El que importa és la seva VARIACIÓ RELATIVA, ja que els nivells estan normalitzats pel seu propi valor del període anterior

2) Arbitràriament s’ha escollit el valor inicial de 10 pels Nivells. Cal tenir en compte que el número només és una referència relativa, però si el modifiquem alterem el comportament , ja que això implica una variació de l’efecte dels Multiplicadors sobre cada Nivell. La idea del disseny d’aquests models és jugar amb els valors dels Multiplicadors ( Amb significat comparatiu ), no amb els valors inicials dels Nivells ( Sense significat evident ).

Evidentment s’han fet moltes proves, però per il·lustrar els resultats he escollit les següents, i raono els motius, però la gràcia del tipus de model és que està totalment obert a altres idiosincràsies, i només cal variar multiplicadors ( Si s’està d’acord en les relacions definides entre els elements. Si no, també és ben fàcil variar el model quan es tenen les idees clares ).

Recordem que l’esquema del model d’un Institut Clàssic és:

SIMULACIONS REALITZADES AMB EL MODEL CLÀSSIC

Es pretén oferir, resumidament, el procés seguit per definir els valors del multiplicadors. Així, altres usuaris podran decidir la conveniència d’acceptar o no aquests resultats.

Prova 0

ESCENARI:

Tots els coeficients multiplicadors valen 1.

És la postura més “neutra” una vegada decidit el diagrama, com a representació d’una realitat : A priori es dóna igual grau d’influència a cada element implicat en la dinàmica del sistema.

Aquesta simulació servirà de referència per, a partir dels resultats obtinguts , perfilar els valors dels multiplicadors.

Així, si els resultats fossin massa negatius, es potenciarien els multiplicadors dels aspectes positius, o viceversa, per apropar-nos a comportaments més realistes.

Recordem que l’objectiu serà trobar un model d’ IES clàssic realista, per predir després com l’afectaria la inclusió de la Sostenibilitat, i aconsellar sobre com utilitzar-la millor per potenciar els seus efectes positius a l’ensenyament.

RESULTATS:

Comentaris:

Els resultats educatius augmenten positivament d’una forma gairebé lineal, i la conflictivitat disminueix amb força rapidesa, ja que mostra una disminució parabòlica –asintòtica.

Comentaris:

L’augment dels recursos, que no limitem perquè pensem que sempre es poden millorar, provoca un augment de problemes al professorat, com a col·lectiu, degut a la tasca de gestionar-los. Un augment de plantilla es fa necessari per no abusar de la predisposició del professorat.

Els efectes sobre la matrícula també són notoris: Hi ha un augment lineal. Tampoc no imposem un límit, però a la realitat , depenent sobretot de les instal·lacions disponibles, s’arriba al màxim de capacitat ( Si no s’inclou entre els recursos la realització d’obres ).

Comentari:

Aquests gràfics no aporten noves informacions, cosa lògica, ja que els dos primers es relacionen proporcionalment amb el de “Problemes del Professorat”.

CONCLUSIONS:

Cap dels gràfics presenta oscil·lacions inicials. Això indica que els valors inicials dels nivells són prou grans com per permetre manifestar la inèrcia del sistema.

Aquest model mostra resultats molt positius, però no apareixen els problemes que patim, ni , per tant, podem buscar-ne solucions.

Cal modificar els multiplicadors que potencien els aspectes que pensem , qualitativament, que són importants per a l’ IES.

Tampoc no sembla aconsellable fer-ho de cop si són molts els aspectes que es pensen modificar.

En concret, sabem que són importants: la participació de les famílies, les condicions de treball del professorat i els efectes de la conflictivitat.

NOTA:

A efectes d’afavorir la claredat dels gràfics del primer nivell ( Resultats Educatius de l’Alumnat ), que al meu entendre són els més interessants- per tractar-se de l’objectiu principal de la tasca docent -, en els següents gràfics els inclouré també per separat, ( i d’altres gràfics, si calgués ).

Prova 1

ESCENARI:

La majoria dels multiplicadors tenen un valor 1 ( Entenent llavors que es dóna igual grau d’influència a cada element implicat en la dinàmica del sistema) , excepte en el cas del recolzament dels pares cap el professorat ( McolPM recext ), amb 5, i del rendiment del professorat en el cansament (M rendp cans ) amb 10 .

Es vol fer constatar que és important l’ajuda de les famílies i que l’excés de feina del professorat acaba resultant negatiu ( No obstant, el multiplicador del cansament sobre els problemes del professorat es deixa a 1 ) .

No s’inclou la modificació dels multiplicadors relacionats amb la conflictivitat.

Tampoc no es té en compte que una part important del resultat de la matrícula anual d’un Institut té relació amb el recolzament de les famílies a un Institut enfront d’altres.

Per tant, se suposa que aquest serà un Institut que no dependrà massa de com les famílies actuïn durant el període de matrícula ( No hi ha competència entre IES ), i on la conflictivitat no restarà massa eficàcia a les tasques del professorat.

Lamentablement, sabem que de vegades això no es realista : Resoldre conflictes pot ocupar moltes hores setmanals de professorat a molts IES, que es resten de la seva capacitat docent, i fins i tot, del seu equilibri personal.

De totes maneres, esperarem als resultats de la simulació abans d’afegir més canvis.

RESULTATS:

Comentaris:

Curiosament, han disminuït tant els Resultats Educatius com els de la conflictivitat, encara que les seves tendències són les adequades. Interpreto que això és una conseqüència de valorar més el multiplicador relacionat amb el cansament de professorat .

La qualitat de l’oferta educativa (Educació) veiem que pateix oscil·lacions, però ho fa entorn un punt mig.

Tot això es correspon amb comportaments més realistes que els de “Prova 0”, i de fet potser reflecteix el que passa en alguns centres educatius.

Comentaris:

També s’observen comportaments oscil·latoris en aquests gràfics, i igualment es veuen controlats entorn un punt mig.

Són destacables l’ estabilitat del professorat i de la matrícula, encara que els recursos oscil·lin per sota.

Comentaris:

Igual que abans, es veu molta estabilitat en el sistema, a pesar de les oscil·lacions. Però la clau és que es mostra estable. En realitat no li cal créixer per poder mantenir un comportament positiu .

CONCLUSIONS:

Els resultats es poden continuar considerant molt positius, o , fins i tot, més que els de Prova 0, ja que hi ha una millora progressiva dels Resultats Educatius sense necessitat de l’augment progressiu dels recursos, que ,fins i tot, arriben a oscil·lar únicament per sota de la mitja .

Potser això passava molt als Instituts de Batxillerat, on la conflictivitat es podria considerar representada amb multiplicadors entorn “1”. Ara no és el cas.

La realitat actual és que, amb grans esforços, la conflictivitat es pot mantenir estable. Però s’han de fer aquests esforços contínuament , i la tasca de tutoria i d’Equip Docent coordinat resulta clau.

Prova 2

ESCENARI:

Igual que Prova 1, però afegint els següents efectes:

1) La influència dels pares/mares, amb 5 a la matrícula i 10 al recolzament del professorat.

Aquests valors pretenen indicar que ,essent important la “fidelitat” o interès de les famílies per fer la matrícula en un cert IES, encara ho és més la col·laboració amb el professorat.

És cert que aquest últim aspecte és molt més valorat pel professorat en la tasca diària, i que el primer pot ser-lo puntualment durant el període de matrícula ( Jornades de Portes Obertes, activitats publicitàries,...).

2) La influència , en un factor de 10, de la conflictivitat, en tots els aspectes amb què es relaciona.

És com dir que és 10 vegades més difícil treballar a l’aula a causa dels conflictes dels alumnes, entre ells i amb el professorat. Hi ha qui pensa que encara em quedo massa curt.

Observar que donem igual importància a l’efecte dels conflictes i al recolzament del professorat per part de les famílies.

Resumint:

Coeficients =1, menys els relacionats amb la conflictivitat i el cansament del professorat ( M rend cans ), que valen 10, i la influencia dels pares/mares, amb 5 a la matrícula ( McolPM rem ) i 10 al recolzament del professorat ( McolPM recext ).

És d’esperar que els resultats se semblin més a l’experiència real.

Són valors que “qualitativament” semblen lògics, i permeten referir-se a la negativa influència de la conflictivitat en l’ensenyament secundari, i al necessari suport de les famílies.

RESULTATS:

Comentari:

SENSE PREVI AVÍS apareix un pic de conflictivitat entre l’any 7 i el 9.

Tot sembla prou estable , i a prop dels valors de les anteriors simulacions, però es degrada repentinament la situació.

Això em recorda el cas dels Maies, estudiat a classe, que no van poder percebre la seva repentina desaparició.

Per sort, l’estructura global reacciona, i , fins i tot, sobrecompensant . Per tant una estructura com la de l’esquema de la simulació demostra ser resistent a repentines fluctuacions, la qual cosa ja és molt positiva, però no hi podem confiar. Fóra millor prevenir-les.

Amb l’ajuda dels altres gràfics miraré de trobar pistes del per què aquests fenòmens.

Comentaris:

Observem que han disminuït els recursos de La Generalitat : S’observa una lleu oscil·lació els primer quatre anys i de repent baixen. Per què ?

La principal variació de caire negatiu als multiplicadors ha estat un major pes de la conflictivitat a tot arreu, però aquesta només es manifesta clarament DESPRÉS de la baixada de recursos .

Els problemes del professorat baixen, però recordem que el que significa és que ha disminuït la seva implicació ( Recordem que “Problemes” és proporcional al rendiment ) .

Tanmateix, la baixada de la matrícula encara passa més tard, la qual cosa pot implicar disminució de professorat, encara que tots dos elements acaben estabilitzant-se simultàniament.

Comentari:

Tampoc no es veuen variacions importants els primers anys, encara que les tendències es mostren negatives, però sempre molt a prop de les simulacions anteriors.

Comentari:

Tampoc no veiem aquí la causa de la repentina “explosió” de conflictivitat.

Degut a la importància del fenomen, es tornen a posar els principals gràfics en solitari, per afavorir el seu estudi:

Comentaris:

- NO s’ha d’interpretar que la conflictivitat farà aparèixer aquest pic, perquè des del principi ja hem marcat que hi haurà conflictivitat.

- NO és que La Generalitat faci disminuir els recursos perquè sigui un Institut conflictiu, ja que les variables encara no s’havien allunyat dels valors de “no conflictius “ de les simulacions anteriors.

- TAMPOC no ho fa arbitràriament, ja que és conseqüència de les relacions programades.

Aquests són els fets:

1.-Els primers 4 anys hi ha una lleu fluctuació , per sota , dels recursos.

2.-Durant aquest període es mostra certa estabilitat de la resta de les variables.

3.-Entre el quart i cinquè any La Generalitat assigna menys recursos per una acumulació de diferents indicadors negatius:

Lleu baixada de Resultats Educatius, lleu pujada de la Conflictivitat , lleu baixada del Recolzament de les famílies ...

, i els manté a aquest nivell a partir de llavors.

4.-Un o dos anys després, el professorat baixa el seu rendiment, i també el seu cansament, la qual cosa indica que una baixada de recursos acaba provocant la manca de compromís del professorat, que déu limitar-se a sobreviure com pot.

Com que això passa abans de l’augment de la conflictivitat, podria pensar-se que n’és la causa.

5.-Durant dos anys, el sistema pateix una degeneració progressiva, però molt menys pronunciada que la baixada de recursos. Sembla que hi ha una inèrcia estabilitzadora, que ja va estar demostrada durant els primers 4 anys.

6.-Es produeix una acumulació de lleus degradacions de les variables, i amb un retard d’uns 4-5 anys apareix una repentina pujada de la conflictivitat, i una degradació de l’ Educació.

Com que la matrícula disminueix, i els recursos es mantenen ( Encara que a menor nivell que al principi de la dècada ) , l’ estabilitat del sistema el fa evolucionar disminuint la ratio alumnat /professorat .Tot concorda amb què ARA ES TRACTA D’UN CENTRE D’ATENCIÓ PREFERENT, o bé ha perdut moltes línies i es mantenen els recursos, cosa poc realista.

Els resultats poden considerar-se negatius, però són interessants per nosaltres perquè així podrem valorar fins a quin punt pot ser positiva - o negativa - la influència de la instal·lació de les Plaques Solars en la dinàmica global d’un Institut .

CONCLUSIONS:

La Generalitat no ha de respondre mai així als problemes d’un Institut baixant els seus recursos:

Si prova de veure què passa si els baixa, potser semblarà que continua funcionant, i per tant, deduir-se que no calien tants medis “ perquè les coses marxin” . Només es pot observar una disminució del rendiment del professorat, però molt més suau que la baixada de recursos, la qual cosa confirma que no va tan malament com algú podria pensar.

Després d’un temps, sense que hagi una disminució apreciable de la matrícula, apareixerà un pic de conflictivitat que només se serà capaç de compensar disminuint línies i mantenint constants els recursos, entre ells, el professorat, ja que no es donaran les condicions per

superar aquest pic d’una altra forma (amb la lògica de l’esquema que he dissenyat). Això implica transformar el centre en un Institut d’Atenció Preferent.

La manera d’evitar-lo serà , almenys, mantenir el nivell de recursos, no disminuir-lo mai , i tenir present un fenomen : La conflictivitat s’aguditza després de la baixada del rendiment del professorat, i en sembla la conseqüència, quan aquesta conflictivitat ja hi és des del principi . És la baixada de recursos la que desmotiva el professorat , que gradualment va deixant de fer esforços per controlar la situació.

La gran pujada de la conflictivitat pot considerar-se proporcionada a la baixada de recursos, però apareix amb un retard significatiu.

Serà interessant veure com afectaria a aquest IES la instal·lació de les Plaques Solars.

Prova 3

ESCENARI:

Igual que Prova 2, excepte en què hi ha super-professorat amb M rend cans=1. Veurem la influència d’aquest cansament.

Per això resultarà interessant, perquè es confirma que si no valorem prou Mrend cans, resulta que ja no s’observen els problemes que es pateixen a la realitat.

RESULTATS:

Comentari:

Tot funciona molt bé, fins i tot millor que a Prova 0 i a Prova 1.

Pot semblar que sigui culpa del cansament del professorat que no funcionin les coses a Prova 2, però això seria oblidar que:

1) El sistema Prova 3 , és , els primers anys, prou estable , encara que pateixi certa disminució de recursos.

2) La pendent de la baixada del rendiment del professorat és molt menor, i apareix amb retard, respecte a la de la disminució dels recursos.

Per més claredat és mostra el principal gràfic de Prova 3 en solitari :

Aquí apreciem l’enorme efecte d’un únic multiplicador, una vegada fitxats els altres, amb algun criteri.

Recordem que tot el basem en una lògica qualitativa, i no deixo de reconèixer que em sorprèn obtenir resultats raonables.

CONCLUSIONS:

Veiem que aquesta “petita modificació” augmenta apreciablement l’ eficiència, i es manté molt estabilitzada l’evolució de l’ IES.

Hem perdut la informació que ens reflectia l’aparició dels conflictes.

Per això no resulta interessant, perquè si no valorem prou Mrend cans, resulta que no s’observen els problemes que es pateixen a la realitat.

En canvi, ens servirà de referència per veure si hi podem arribar a través de l’efecte de les Plaques Solars.

SIMULACIONS REALITZADES AMB EL MODEL SOSTENIBLE

A partir de PROVA 2, AFEGINT efectes de les Plaques Solars. L’esquema del model Vensim és:

Com que ja s’han il·lustrat diverses situacions, i es pot veure com les interpreto, ara es mostraran totes les proves superposades, per així comparar-les més fàcilment i deduir-ne resultats.

Notació emprada: Solar ij vol dir que

i = Efecte Multiplicador en la Matrícula

j= Efecte Multiplicador en l’Educació

Així , Solar 11 vol dir que tots dos valen 1. Per simplificar faré servir Solar 11 i Solar 1 com a equivalents, significant que estan “activats” amb “1” aquests dos efectes.

Solar 11 ( O Solar 1)

ESCENARI:

Igual que Prova 2, però amb la influència de les Plaques Solars.

Dóna la previsió teòrica de l’efecte de les plaques solars sobre un Institut realista, amb problemes diversos. Es tracta de valorar l’efecte de la nova instal·lació sobre la dinàmica prèvia, i comprovar que sigui positiu.

RESULTATS:

Es veu la millora general dels resultats agafant els dos nous multiplicadors = 1. Les variacions queden esmorteïdes: Hi ha un augment de l’estabilitat del Sistema.

Comentaris:

Els resultats mostren que amb les plaques solars , el sistema que té més dificultats , però que també és més realista ( Prova 2), evoluciona amb un comportament més estable i positiu, equiparable amb altres Sistemes que ja tenien per ells mateixos una evolució positiva (Proves 0,1 i 3 ).

Comentaris:

Els resultats se semblen molt als d’evolució més positiva.

CONCLUSIONS:

Sembla clar que incloure un projecte com aquest influenciant l’educació i la “fama” d’un centre per atreure matrícula pot donar uns resultats espectaculars.

Potser sí que un multiplicador de valor 1 sigui molt, però el que queda clar és , amb seguretat, que els resultats són positius .

També s’ha de veure que els recursos anteriors ha estat augmentats per poder fer la instal·lació de Plaques Solars. Com que aquests recursos són amortitzables a llarg termini i permeten fer una xarxa de subministradors “ecològics”, NO hauria de suposar un handicap estendre’ls a la majoria dels IES, des del punt de vista econòmic.

En aquest cas, s’ha de tenir present que acabaria deixant de ser un signe distintiu d’uns IES respecte d’altres. És a dir: el Multiplicador “efecte en la matrícula” tendiria a zero, A NO SER que s’inicien projectes suggestius o innovadors utilitzant tots aquests recursos de forma diferenciadora, de manera que es construeixi una “ personalitat” pròpia de Centre.

ESTUDI DE L’EFECTE DE CADA MULTIPLICADOR

Amb Solar 1 ( O Solar 11) hem vist l’efecte que produeixen tots dos multiplicadors amb un valor “1”, essent aquest extraordinàriament positiu.

Sembla “lògic” que cadascun per separat aporti també bons resultats. Per comprovar-lo es faran les dues simulacions següents :

Solar 10

Només intervé l’efecte en la matrícula ( M=1) i es descuida totalment la vessant educativa ( M=0).

ESCENARI:

La instal·lació de Plaques Solars s’utilitza amb finalitats publicitàries, per atreure matrícula, i de forma econòmica, com a entrada de recursos ( Pot ser per ampliar dotacions : llibres, aparells,...), però no s’utilitza en absolut pedagògicament . L’alumnat no en nota cap influència .

Solar 01

Ara la vessant educativa és la única que importa ( M=1), però sense efecte com a entrada de recursos .

ESCENARI:

La instal·lació de Plaques Solars només com a recurs pedagògic, però sense obrir l’ IES a l’exterior, i és irrisori el seu efecte publicitari.

L’alumnat aprofita el recurs: Activitats relacionades ( Recollida de dades, estudi de la Sostenibilitat , efectes mediambientals,...) per millorar la seva educació, però no ho valoren com a tret distintiu, i tampoc no li donen publicitat.

Per tant no hi ha una pagina dedicada a Internet, ni es reben visites, ni s’ajuda a l’alumnat d’altres centre que volen dades i informació per a fer un treball de recerca,...

L’efecte econòmic és mínim.

RESULTATS:

Comentaris:

Solar 10

( Només efectes com a entrada de recursos / matrícula )

No s’observa cap millora respecte de Solar 11, i de fet els resultats són menys positius, però es demostra una cosa molt important:

Si a un Sistema com el de Prova 2 li donen un mínim de recursos, es POT EVITAR el pic de conflictivitat que el transformaria en un Centre d’ Atenció preferent. Això demostra que la solució comença per donar un mínim de recursos a cada moment, ja que si es retallen, com a conseqüència apareixen fluctuacions retardades sense previ avís .

Solar 01

( Només com a recurs pedagògic )

És sorprenent: Fins els primers 6-7 anys els resultats educatius són quasi idèntics als de Solar 1, però ,en aquest ordre, comencen a degradar-se :

1) La qualitat de l’Educació oferida a l’alumnat .

2) Els Resultats Educatius ( Notes,...)

3) La convivència, amb un pic de conflictivitat com el de Prova 2.

Recordem que aquest IES, sense les Plaques Solars, tenia greus problemes cap a l’any 8. L’efecte de les Plaques Solars ha estat endarrerir això un parell d’anys.

A diferència de Prova 2, la Conflictivitat ja no és simultània amb la baixada dels resultats educatius : El sistema continua funcionant més temps . Llavors s’ha proporcionat una inèrcia d’efectes positius.

Als següents gràfics mirarem de veure si aquesta inesperada davallada de l’Educació es realitza amb algun tipus d’avís previ.

Comentaris:

Efectivament, tornem a trobar a Solar 01 el mateix fenomen que a Prova 2 : Per acumulació de petites coses es disminueixen els recursos de cop ( Fins llavors amb un comportament molt semblant , gairebé idèntic, al de Solar 11 i Solar 10 ).

Això mostra que, encara que millori la línia pedagògica, l’efecte d’una rebaixada de recursos pot ser desastrosa.

A diferència de prova 2, NO s’estabilitza la matrícula encara que augmenti l’esforç del professorat.

Comentari:

Quan les coses funcionen bé , cal tenir present que caldrà que el professorat treballi més per aprofitar aquests recursos si no s’augmenta proporcionadament la plantilla.

RESUM

Hem estudiat per separat l’efecte de cadascun dels dos nous multiplicadors del Model Sostenible, i podem resumir-lo així:

Solar 01

ESCENARI:

Igual que Solar 1 però ANUL·LANT tot efecte sobre els recursos ( Multiplicador en la Matrícula ).

RESULTATS:

És curiós com afecta tan negativament.

Es podria pensar que una cosa positiva no hauria de tenir efectes negatius, però llavors oblidem la inèrcia dels sistemes, i aquest sistema ja havíem vist que acabava enfonsant-se per manca de recursos.

Els resultats educatius permeten sobreviure més temps, però els resultats finals fins i tot són pitjors que els de Prova 2, doncs acaben amb una continua davallada de la matrícula, encara que millori el rendiment del professorat.

Solar 10

ESCENARI:

Igual que Solar 1 però ANUL·LANT tot efecte sobre l’educació ( Multiplicador en l’Educació ).

RESULTATS:

No afecta tant, però no s’observen efectes positius. És a dir: Si ens dediquen a lluitar per la matrícula i els recursos, oblidant la part educativa de les plaques solars, no aconseguim cap millora perceptible, però això és enganyós: No ens enfrontarem a una repentina degradació dels recursos , com la de Solar 01.

CONCLUSIONS

Sobre l’efecte de les Plaques Solars

1) “ L’endogàmia “ pot ser un factor desestabilitzador, cosa que curiosament vam comprovar fa temps per altres motius, i ens va fer veure la necessitat de lluitar per aconseguir el Batxillerat Artístic i de destacar en els resultats de les pre-matrícules , ja que es pot comprometre la viabilitat del Projecte Educatiu de l’ IES, i , fins i tot, la seva supervivència.

2) Un IES que faci un Projecte Educatiu en fer una instal·lació de Plaques Solars – o similars – ha de donar-li publicitat i procurar atreure alumnat , ja que NO hi ha prou en fer-lo servir “endogàmicament” (Solar 01). Però amb Solar 1 veiem que el més positiu és fer simultàniament actuacions publicitàries i educatives: Si ens descuidem un tipus, els resultats poden ser fins i tot negatius.

Una instal·lació sostenible en un Institut l’estabilitza, sempre i quan simultàniament serveixi per obrir l’ IES a l’exterior i hi hagi un projecte educatiu que la faci servir.

Quan totes dues coses no van lligades, després d’un temps, l’evolució serà menys positiva , però si es descuida totalment la projecció externa, el resultat pot ser molt negatiu.

3) La Generalitat mai ha de disminuir els recursos, doncs, encara que el sistema pugui semblar que continua funcionant, bruscament es degrada la situació després d’un temps , i sense avís previ de cap dels indicadors educatius .

4) Tanmateix el professorat ha de ser conscient que , quan s’aconsegueixen més recursos, després d’un temps se li acabarà exigint més. La manera de pal·liar-lo és que aquest esforç quedi diluït ampliant les plantilles.

Potser una manera d’entendre l’augment de recursos subministrats per La Generalitat sigui aquesta.

5) És sorprenent que dos elements que semblin matemàticament similars tinguin, degut al conjunt de relacions definides en el Sistema, efectes tan diferents: Així , els resultats dels multiplicadors en la matrícula afecten molt més que els educatius.

Sabem que en realitat és així, però no deixa de sorprendre que l’ordinador ho mostri, només a partir de les relacions definides entre elements matemàtics, sense significat simbòlic per l’ordinador. Hem de recordar que les relacions matemàtiques entre els elements responen a una lògica qualitativa, no a cap llei física, i , en certa manera, són arbitràries, ja que no comptem amb l’ajuda de les unitats per relacionar dimensionalment els elements del Sistema.

ESTRATEGIES ACONSELLADES

Ens podem creure o no la validesa dels resultats. Dono les eines i explico el procés per si algú vol fer proves.

En tot cas, sembla que els resultats són prou lògics, i no perdem res fent-ne cas per si de cas , ja que no sembla que fent-ho així ens pugui perjudicar en res ( Per ara ), i si hi ha possibilitats de poder preveure efectes indesitjables, llavors més val prevenir que curar.

Per tant :

1) Hem de vetllar perquè l’ IES mantingui un mínim de recursos a cada moment, ja que si es retallen, com a conseqüència apareixen fluctuacions retardades sense previ avís . Per tant, cal exigir a la Generalitat que els ofereixi.

2) Tanmateix el professorat ha de ser conscient que , quan s’aconsegueixen més recursos, després d’un temps se li acabarà exigint més. La manera de pal·liar-lo és que aquest esforç quedi diluït ampliant les plantilles. No fer-ho així es pot traduir en pèrdua de recursos, amb resultats molt perjudicials.

Així, el correcte aprofitament de les plaques solars, pot passar per la creació de noves tutories tècniques i una coordinació. Això ja s’està iniciant al nostre Centre, però és la manera de poder atendre certes demandes : Informacions penjades a Internet, atenció a visites, estudiants amb Treballs de Recerca, respostes a e-mails ,... que a efectes pràctics multipliquen la feina.

3) Si ens dediquem a lluitar per la matrícula i els recursos, oblidant la part educativa de les plaques solars, no aconseguim cap millora perceptible, però això és enganyós: No ens enfrontarem a una repentina degradació dels recursos . Quan totes dues coses no van lligades, després d’un temps, l’evolució serà menys positiva , però si es descuida totalment la projecció externa, el resultat pot ser molt negatiu.

En definitiva :

El més positiu és fer simultàniament actuacions publicitàries i educatives: Si ens descuidem un tipus, els resultats poden ser fins i tot negatius.

Una instal·lació sostenible en un Institut l’estabilitza, sempre i quan simultàniament serveixi per obrir l’ IES a l’exterior i hi hagi un projecte educatiu que la faci servir.

ANNEX

Amb aquest annex NO es pretenen substituir les instruccions dels programes ni els apunts de classe.

Només es volen aclarir certs aspectes que poden estalviar molt de temps quan utilitzem aquestes eines de simulació, i donar informació exhaustiva sobre el present treball i els seus resultats, amb els models utilitzats per poder carregar-los des del Vensim ( Veure el disc annex ).

Unes parts estan en castellà i d’altres en català, perquè es volen afegir aquests comentaris a d’altres arxius que ja estan en aquests idiomes.

Instruccions bàsiques del VENSIM ( En castellà )

Instruccions_bàsiques_del_Vensim

Resum del mètode ideat per simular sistemes generals en el Vensim

Resum_del_mètode_ideat_per_simular

Globesight: Instalació, Compilador Borland i observacions ( En castellà )

Globesight_i_compilador_Borland

Contingut del disc annex

Contingut_del_disc

Instrucciones básicas para trabajar con VENSIM:

Básicamente, se trata de recopilar trucos útiles para agilizar el trabajo

1.- Para entrar valores en forma de tabla:

Type: Lookup > As Graph > Entrar valores x,y > OK > Units > Comentarios >OK

El esquema GENERAL de una tabla de valores es :

[(Xmín,Ymín), (Xmáx,Ymáx)], (x1,y1)...(xn,yn), donde los corchetes no aparecen si no los introducimos al entrar los datos- Valores de X e Y mín y máx.

2.- Para entrar tiempo inicial y final : Model > Model Settings.

3.- Recordar: Niveles -> recuadros

Variables-> Var

Borrar-> Comecocos

Para borrar flechas: Tocar con el comecocos en la punta

Ecuaciones -> Y=X2

Model > Check Model para ver si el modelo es coherente.

Run . Para ver los resultados :

Seleccionar la variable con Y=X2 activado, pulsar OK al cuadro de diálogo y acudir a iconos izda que muestran gráficos (El doble para varios gráficos y el simple para uno solo).

Doc: Lista las ecuaciones

Com: Permite añadir comentarios a una variable

El botón derecho del ratón permite cambiar colores-tipos línea

4.- Para ver resultados simultáneamente de dos simulaciones (Runs) distintas, contestar No a “OVERWRITE ? “

5.- Con las funciones MIN y MAX hemos de evitar operaciones “ / cero”

5.- Para centrar el esquema : Options > Autocenter . Así puede imprimirse en una sola página.

6.- El área de Impresión está definida por la línea de puntos.

7.- Las tablas relacionan dos variables para ofrecer la entrada a una tercera. Ejemplo:

Variable A = Tabla n ( Variable B: x de la tabla) Operación Variable C

Donde y de la tabla n = Tabla n ( Variable B) representa una transformación de la Variable B antes de ser operada con la Variable C cuyo resultado afecta a la Variable A.

8.- Para exportar gráficos:

Al obtener los gráficos, pulsar en su submenú “Export window contents” y utilizar “ Pegar “ dentro del documento donde se quieren adjuntar.

De forma similar se puede trabajar con los listados de las ecuaciones

Resum del mètode ideat per simular sistemes generals en el Vensim

1) Atrevir-se a fer l’esquema de les relacions de qualsevol sistema.

2) Per treballar sense unitats :

Normalització dels nivells respecte als valors assolits en el període anterior, que són equivalents a la variació en tant per 1 respecte l’últim valor calculat. Els nivells estan normalitzats pel seu propi valor del període anterior.

3) Introducció del concepte de “ multiplicador” per obrir el “joc” del sistema.

4) S’ha d’escollir el valor inicial dels Nivells , per graduar la resistència respecte a la influència dels multiplicadors.

5) Dissenyar els escenaris donant valors, sobre tot els dels multiplicadors.

6) Mirar de llegir amb lògica els resultats, segons l’escenari estudiat.

7) Treure conclusions qualitatives sense pretendre predir res.

Globesight: Instalación, Compilador Borland y observaciones

El Globesight es muy fácil de instalar y usar, pero si se desea modificar un modelo existente o crear uno nuevo, es necesario instalar el Compilador Borland.

PARA INSTALAR EL COMPILADOR BORLAND

1) Entrar en Borland_Compiler

2) Ir a freecommand... e instalar todo exactamente paso a paso, y todo por defecto.

DEBIDO A LA GRATUIDAD DEL COMPILADOR, TODAVÍA NO ESTÁ PERFECCIONADO Y ES NECESARIO HACER:

3) Copiar bcc32.cfg y ilink32.cfg en la carpeta creada en C: \borland\bcc55\bin

4) Entrar en MS DOS :

5) C>Windows>cd..

6) C>dir

7) Editar el fichero autoexec.bat y añadir al final la instrucción:

Set path=c:\borland\bcc55\bin

En Archivo>Guardar>Salir

Para comprobar que esté bien instalado:

C:\>bcc32

Y ver si aparecen mensajes de error

8) Ahora hay que reiniciar el ordenador para que funcione el compilador.

Al hacer c: >bcc32 salen mensajes de instalación satisfactoria, y el compilador trabaja al ejecutarlo desde el Globesight.

Las pegas son:

1) El inutilizarse el editor de MS DOS, cosa que se soluciona eliminando la línea del Autoexec.bat descrita en el apartado 7) con el siguiente procedimiento:

a. Ir a Inicio > Accesorios > H. Sistema > Inf. Sistema > Ayuda y Soporte técnico > Herramientas > Programa de configuración del sistema > Entorno > Eliminar la casilla de “set path ...”

b. Reiniciar el ordenador.

c. El ordenador volverá a funcionar perfectamente en editor MS DOS.

2) Gastar memoria en C para evitar problemas de funcionamiento, lo cual puede ser crítico en algunas salas de ordenadores de un Institut.

AVISOS

El Compilador Borland sólo funcionará si:

1) Los modelos acceden a Globesigth por un Path donde no hay nombres de archivos o carpetas con espacios en blanco. Por ello es deseable instalarlos en una carpeta del escritorio.

2) NINGÚN archivo de un modelo está configurado como de sólo lectura . Si no, saldrá el error 70 : Permiso Denegado.

3) Puede reconocer el camino de los path. Es mejor dejarlo instalado en C:

(set path=c:\borland\bcc55\bin en autoexec.bat y no olvidar que con C:\bcc32 podemos comprobar que está bien instalado al salir un listado)

Así también nos evitaremos:

La creación permanente de archivos TempDll (por problemas de protección ) .

El borrado de los GSIOlib1.dll ( por hacer set path D :\borland\bcc55\bin en autoexec.bat ).

Pruebas de instalación en Disco D: ( Data )

para ahorrar espacio en Disco C: ( System )

Después de compilar un modelo desaparecen los archivos GSIOlibx.dll y no es posible ejecutar RUN.

NO parece que los cree el compilador, puesto que con BUSCAR no aparecen nuevos archivos con ese nombre.

Si se tienen en un archivo seguro se pueden volver a colocar y funcionará RUN, la cuestión es qué pasa si estos archivos GSIO los ha de crear el compilador cada vez, ya que entonces no servirían los anteriores GSIO.

Por ello es mejor instalar Globesight en el Disco C:

PARA DESINSTALAR

Desinstalar, pero si se avisa de que hay ficheros compartidos, responder Not at All.

En todo caso:

Eliminar las carpetas Globesight, Borland, y borrar el set path de borland\bcc\bin en autoexec.bat.

CONTINGUT DEL DISC ANNEX

En el disc annex podem trobar els següents arxius:

- Còpia d’aquest treball en format Zip :

Model IES Normalitzat + Efecte Energies Renovables

- Principals gràfics utilitzats ampliats :

Gràfics comparatius.doc

Arxiu Gràfics

- Models Vensim :

Des d’un ordinador amb Vensim es poden carregar els dos models

IES Clàssic

IES Solar Sostenible

I els fitxers de resultats creats durant aquest treball