|
"Cápsulas de colores" és una obra protagonitzada per una colla de dones grans del barri de Can Bassa. Sota la direcció de Txus Padrosa, interpreten escenes relacionades amb la migració que van fer cap a Catalunya i amb les seves vivències com a dones. L’obra es basa en el "teatro del oprimido" que el brasiler Augusto Boal va impulsar. Aquest tipus de teatre parteix de l'experiència i fa participar el públic convertint-lo en un actor més a través del debat o intercanvi amb els actors o actrius.
Per saber més d'Augusto Boal i el seu teatre |
 |
 |
L'obra la vam valorar positivament ja que no es veu habitualment una obra de teatre protagonitzada només per persones grans. A més a més, alguns dels papers eren força complexos si tenim en compte que es necessita tenir molta memòria per recordar-ho tot. També el tema era interessant ja que el moment de l’emigració és molt difícil perquè es deixen amics, casa, família i, el més important, la teva terra. També per elles era un viatge excepcional, ja que eren força joves i moltes d’elles van viatjar soles. Una de les coses que vam aprendre és que aquestes dones van ser molt valentes i lluitadores. També va quedar clar que la majoria d’elles ja se sentien molt catalanes perquè han passat més anys de la seva vida aquí que al seu poble d'origen. |
| L’obre de teatre s’estructurava en diferents parts: a la primera sortien totes amb unes maletes que feien referència a quan elles van venir del seu poble. A la segona part agafaven uns llençols i els plegaven i desprès el desplegaven i així contínuament cosa que simbolitzava que elles feien les feines de casa. A la tercera part sortia una dona queixant-se de que només ella netejava l'escala del pis i en canvi una dona rica no la volia netejar. Això parlava de les dificultats entre els veïns... un problema que encara passa. En aquesta part nosaltres també interveníem. |
|
 |
Moltes d’aquestes conclusions i d’altres les vam aportar al debat “obert” que després de la obra vàrem fer. Durant l'obra es van anar plantejant diversos problemes, el més destacat va ser el de l’escala d’una comunitat de veïns (va ser divertit que una assistent del públic hi fes intervencions espontànies que descolocaven les actrius). També van quedar reflectides en l’obra diverses situacions de la seva vida com les emocions, els sentiments que van sentir quan van arribar, l’esplendor de la riquesa de les ciutats, la gran facilitat de comprar béns de consum i de trobar una feina... Tot plegat va ser un resum dels principals fets de la seva migració abocats a l’escenari i amb l’opinió del públic.
Els vam agrair que fessin aquesta actuació només per a nosaltres. |
