A les entrevistes hi ha diferents opinions sobre com veuen les persones que van marxar, el poble d’origen a l’actualitat; hi ha persones que tenen tota la seva família allà, altres a les quals només li queden les amistats i altres que només guarden allà els records de la seva infantesa.Sigui el que sigui tots tenen una cosa en comú, han trobat a Catalunya un lloc on viure millor, amb millors condicions per a ells i per als seus fills.

Segons les entrevistes que van realitzar els nostres companys al primer i segon trimestre la majoria de persones que han emigrat valoren la seva migració com a positiva i cap d’ells es penedeix del seu viatge.

Molts d’ells hi van de visita, majoritàriament a l’estiu, durant els mesos que transcorren del maig a l’agost.

La major part de persones que han vingut de la resta d’Espanya generalment d’Andalusia i d’Extremadura han fet una valoració del seu viatge i han tret la conclusió que no tornarien a viure al poble, que encara que hi vagin de visita a veure la família que els ha quedat allà, al passar l’estiu tornarien a Catalunya ja que es senten més catalans/es que andalusos, encara que les seves arrels les tenen molt presents. Els que han vingut de fora d’Espanya, pensen gairebé el mateix que els que han emigrat de la resta d’Espanya encara que algun tornaria al lloc on va néixer ja que diuen que com a casa no s’està en lloc.

La família que es va quedar al poble ho accepten i els fa feliç pensar que els seus fills, germans, cosins... en emigrar, han trobat una vida millor.