Els molins verticals reben aquest nom pel
fet que el seu eix de gir està disposat verticalment. Les primeres dades de la seva
utilització apareixen a Xina (1.219 aC) i a Pèrsia (900 aC).
El molí vertical més
simple és la panèmona. En ella, l'eix vertical té una sèrie d'aspes
en les quals es munten veles o cassoletes que permeten
captar l'energia del vent.
Esquema d'una panèmona persa
En incidir el vent a les veles
o a les cassoletes, aquestes es mouen per arrossegament.
Aquests molins no necessiten ser orientats cap al vent, funcionen sigui quina sigui la
seva direcció, tal com ho fa un anemòmetre
de cassoletes.
L'aprofitament de l'energia eòlica captada per
aquests molins es fa amb un sistema de transmissió acoblat al seu eix de gir. Amb l'energia
mecànica aconseguida es pot bombejar aigua o moldre gra.
Panèmona utilitzada a l'oest
americà (segle XIX)
Panèmona realitzada en una escola
Esquema
parcial de la panèmona proposada en el llibre Energía hidráulica y eólica práctica, publicat el 1984
pels germans Juan Ignacio y Sebastián Urquía Lus
