| |
Els aerogeneradors són, sens dubte, els molins de vent dels
nostres temps. Reben aquest nom perquè converteixen l'energia eòlica en energia
elèctrica, mitjançant l'ús d'un alternador. El 1982, algunes centenes de
milers de petits aerogeneradors funcionaven ja al món, en particular a Amèrica
del Nord, en aplicacions agrícoles. |
Parc eòlic del Baix Ebre (Tortosa) |
|
|
Els grans aerogeneradors són encara en estat
d'assaig i desenvolupament. A Amèrica del Nord, Alemanya, Dinamarca, etc., han dut a
terme programes per a la construcció de grans aerogeneradors de més de 2 MW de
potència elèctrica màxima. Actualment només són explotats comercialment aerogeneradors
amb potències inferiors als 2 MW. Hom assoleix potències eòliques importants
mitjançant la connexió de petits aerogeneradors, agrupats en el que hom anomena parcs
eòlics, cosa que permet la producció i la cessió a la xarxa elèctrica de grans
quantitats d'energia amb aparells de petita potència, que no tenen els problemes
mecànics dels aerogeneradors de potències elevades.
Els aerogeneradors de pales
són els més utilitzats |
Bàsicament existeixen tres tipus d'aerogeneradors:
els de pales els de Savonius i els de Darrieus. Els de pales
són d'eix horitzontal, essent els més utilitzats. Els Savonius i els Darrieus són d'eix vertical. La
potència obtinguda depèn de la velocitat del vent, del tipus d'aerogenerador
i de la superfície que cobreix. |
El potencial eòlic de Catalunya i l'àrea amb velocitat mitjana anual superior a 5 m/s
és d'uns 5.800 km2. Hom considera vàlida per a la instal·lació d'aerogeneradors
un 10 % d'aquesta àrea. La potència instal·lable hom l'estima de 1.300 MW, i la
producció anual de 2.500 GWh. Això representa el 4,3 % de la demanda d'energia prevista
per l'any 2000.
El 1996, la potència instal·lada a Catalunya era de tan sols 5 MW i a hores d'ara ja
és de 60 MW. Tanmateix, encara queda un potencial d'aprofitament d'aquest recurs molt
gran, i es pot preveure, de forma molt realista, que l'any 2005 s'haurà arribat als 300
MW.
Parcs
eòlics de Catalunya
|
Data |
Denominació |
Població |
Aeroge-
neradors |
Potència
del parc |
Producció
anual |
1984 |
Parc Eòlic de
l'Empordà (1) |
Garriguella (Alt
Empordà) |
5 |
120
kW |
- |
1989 |
Parc Eòlic de Roses |
Roses (Alt Empordà) |
6 |
590
kW |
1,2
GWh |
Juliol-1995 |
Parc
Eòlic del Baix Ebre |
Tortosa (Baix Ebre) |
27 |
4,05
MW |
8,3
GWh |
Maig-1999 |
Parc Eòlic de Les Colladetes (2) |
El Perelló (Baix
Ebre) |
36 |
24,75
MW |
65
GWh |
Maig-1999 |
Parc Eòlic de
Trucafort (3) |
El Pradell de la
Teixeta (Priorat), La Torre de Fontaubella (Priorat), Colldejou (Baix Camp) i L'Argentera
(Baix Camp) |
91 |
30 MW |
80 GWh |
(1) De
caràcter experimental, fou el segon parc eòlic d'Europa i deixà de funcionar el 1992
(2) La seva producció anual és equivalent al consum elèctric de 20.000 llars catalanes
(3) Producció anual equivalent al consum elèctric de 25.000 llars catalanes |
|
|
Malgrat ser una font renovable d'energia, els parcs
eòlics també tenen alguns inconvenients: la realització d'accessos per a la seva
construcció i manteniment, l'impacte visual, el brunzit de les pales dels aerogeneradors
i el perill que suposen per a les aus. Per tant, en la instal·lació d'un parc
eòlic també s'ha de tenir en compte el seu impacte ambiental, tot i ser una
energia neta. |
|
|
|
|