Lart musulmà
Lescassetat de vestigis de lart islàmic als Països Catalans contrasta amb la relativa profusió dels de lèpoca romana, tot i que el domini musulmà a la Catalunya Nova i al País Valencià i les Illes no fou gaire menor que el domini romà.
De lèpoca califal destaca lanomenada finestra mora, trobada dins una paret del claustre de la catedral de Tarragona i el plafó trobat a Dénia, ambdós de marbre blanc i datables del segle X. Les excavacions a lantic palau de Balaguer han donat a conèixer esplèndides restes arquitectòniques del segle XI.
Durant lèpoca dels regnes de taifa hi hagué diverses corts als Països Catalans, però la més monumental fou la de València. Els arquitectes dels regnes de taifa i els almoràvits foren molt afeccionats a la profusió decorativa, palesa en les guixeries de la finestra de Cortes de Pallars i del plafó dOnda.
Per bé que larquitectura almohade fou més austera, té encara força decoració la sala àrab amb gran teginat conservada al Museu de Xàtiva, datable de principi del segle XIII. Les restes de les sudes de Lleida i de Tortosa són, al seu torn, bones mostres darquitectura militar.
Els àrabs, que havien continuat lafecció dels romans a les termes, construïren arreu cases de banys i en transmeteren el costum a la Catalunya comtal i als regnes cristians subsegüents.
La prohibició de lAlcorà de representar figures humanes fa que escassegi molt lescultura entre els musulmans; tanmateix, a Xàtiva es conserva una preciosa pica de marbre rosa, datable del segle XI, amb nombroses figures.
Els musulmans excelliren en les arts decoratives. En destacà la ceràmica, bé que no fou fins als segles XIV i XV que els musulmans valencians, autòctons o establerts, aconseguiren de crear un dels centres més importants de ceràmica de tradició islàmica dOccident.
Castell de la Suda (Lleida)
Castell de la Suda de Tortosa, bastit
sota el mandat dAbd Al-Rahman III (segle X)