8-)"La infància es la fase creadora per excel.lència
La seva teoria és constructivista, netament epistemològica i dordre científic, no de caracter filosòfic.-
EL SEU OBJECTIU ÉS CONÈIXER LORIGEN DEL CONEIXEMENT, daquí que a la seva obra se lanomeni: epistemologia genètica.
Per a Piaget:
El coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innats des de la infantesa, que permeten interactuar amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'individu auto-construeix el coneixement.
El punt de partida radica en lacció del subjecte sobre els objectes. El fet de reconèixer allò que és extern a nosaltres mateixos permet internalitzar-ho i en conseqüència conèixer-ho.
Piaget va desenvolupar la seva teoria entenent que a partir de la herència genètica, lindividu construeix la seva pròpia evolució a partir de la seva interacció amb el medi on va desenvolupant les seves capacitats bàsiques de subsistència: ladaptació i lorganització.
És a dir, Piaget concep l' intel·ligència com adaptació a lentorn. Aquesta adaptació consisteix en un equilibri entre dos mecanismes inseparables: lacomodació (si es produeix una alteració ambiental lorganisme canviarà per adaptar-se al medi) i lassimilació (un alteració en lorganisme es compensarà amb un canvi ambiental).
ADAPTACIÓ Estat d equilibri entre lassimilació i lacomodació, és a dir entre ladequació de lindividu a lambient i de lambient a lindividu.
Distingeix tres tipus dadaptació: orgànica, funcional i intel·ligent.
Acomodació i assimilació són dos processos inseparables que constitueixen el mecanisme adaptatiu, prevalent un o altre segons cada situació particular.
ORGANITZACIÓ És el procés pel qual la intel·ligència es relaciona internament amb les seves parts, i aquestes, anomenades esquemes, també ho fan combinant-se entre si mitjançant assimilació recíproca.
En primera instància el subjecte internalitza lobjecte mitjançant lassimilació; un cop interioritzat realitza una interpretació daquest objecte encardinant-lo amb els esquemes que poseïa amb anterioritat.
Daquí que el procés cognitiu sigui de caràcter purament individual, mentre són de caràcter social els coneixemens transmesos, doncs provenen dun suma sincrònica i acumulativa de coneixements individuals dins dun context social.
De linterpretació surgeix un procés dacomodació, en el qual el subjecte reacomoda lestat del seu sistema de xarxa cognitiva a linclusió duna nova dada. Aquesta reacomodació tendeix a mantenir lequilibri coherent de pensament que tenia abans de la nova inclusió.
Daquí que la xarxa cognitiva tendeixi a rebutjar aquelles inclusions a les quals no es pot acomodar.
No oblidem que lésser humà és un tot on interactuen allò de biològic (fisiològic) i allò de psicòlogic (psíquic). Per tant, el coneixement no és un acte merament intel.lectual en el sentit dabstracte sinó que en aquesta acomodació intervé tot el bagatge de lindividu: intel·letual, físic, emocional (si és que es pot fer aquesta diferenciació).
El desenvolupament cognitiu no és un simple procés de maduració sinó un procés dinteracció del subjecte amb lobjecte.
Aquest desenvolupament cognitiu es desenvolupa individualment però seguint unes etapes comunes a tots els éssers humans.
V-.EL PENSAMENT EL PENSAMENT, de dos subjectes sobre una mateixa realitat difereix per:
a) el sistema organitzatiu de cadascún dells.
b) el contexte situacional en el que cadascú es trobi.
ELS MODELS ORGANiTZADORS
Davant duna situació donada, lactivitat cognitiva del subjete selecciona els aspectes de lobjecte de coneixement que li resultin interessants, al interioritzar-los els referencia a daltres coneixements amb els que no necessàriament tingui una relació directa, però per ell prenen coherència en el conjunt total del seu sistema de coneixements.
ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNiTIU SEGONS PIAGET
1. ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU (O-2).6 estadis
2. PERIODE PRE-OPERATORI (2-7)
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES(7-12)
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS (12- )
1.- ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU:
El desenvolupament mental en els primers divuit mesos és particularment ràpid i dimportància especial, perquè el nen elabora el conjunt de les subestructures cognoscitives que serviran de punt de partida a les seves construccions intelectuals i perceptives posteriors, així com cert número de reaccions afectives elementals que determinaran en certa manera la seva afectivitat posterior.
És una intel·ligència pràctica, abans del llenguatge.
El nen construeix un complexe sistema desquemes dassimilació tot organitzant la realitat segons un conjunt destructures espai-temporals i causals.
Estadis
Estadi I. Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del neonat donen lloc a lexercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.
Estadi II. Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensorial-motrius de conjunt.
Primeres coordinacions motrius:
Intersensorials: primeres respostes datenció
Sensorial-.motrius. Orientació al so i control visual.
Estadi III. Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.
Reaccions circulars: rudiment dintel·ligència. El nen repeteix actes davant dun mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.
Estadi IV. Dels 8 als 12 mesos. Sobserven actes més complexos dinteligència pràctica i té lloc laccés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que linteressen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria (compartir lexperiència o protoimperativa, aconseguir alguna cosa a partir duna altra).
Aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de lany té una limitació: el referent ha destar necessàriament present.
Estadi V. Dels 12 al 18 mesos: Búsqueda de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.
Estadi VI. Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de letapa sensorial-motriu i la transició fins el periode següent. El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per tamptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada o insigth.
Els esquemes dacció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.
La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat dactuar.
2. INTELIGENCIA PREOPERATÒRIA
Sexten des dels dos anys fins als 7 anys. En aquesta etapa el nen passa de la intel·ligència pràctica basada en lexercici (coordinació i execució desquemes dacció) a la inteligència representativa, basada en esquemes dacció interns i simbòlics mitjançant el signes, els símblos, les imatges i els conceptes.
Existeix continuitat funcional entre els dos tipus dintel·ligència: els mateixos mecanismes dassimilació i acomodació buscant constanment lequilibri segueixen operant encara que ho facin sobre esquemes representatius i no pràctics.
Característiques de letapa pre-operatòria:
Absència dequilibri, entre assimilació i acomodació. Encara és un pensament inestable.
Experiència mental: més a prop de les accions i dels seus resultats que de construccions més abstractes i esquemàtiques.
Focalització: tendència a fixar-se en algun dels aspectes de la situació deixant de banda altres aspectes provocant així una deformació del raonament.
Irreversibilitat: una cognició és reversible si és capaç de seguir un camí en un sentit i fer-lo després en sentit oposat. Les cognicions pre-operatories, al estar properes a les accions i a la realitat concreta, no tenen la mobilitat dels actes mentals reversibles.
Estatisme: el pensament pre-operatori tendeix a fixar-se més en els estats que en les transformacions.
Egocentrisme: es refereix a la tendència que té el nen de prendre el seu punt de vista com a únic, rebutjant els altres. És una focalització exceciva en les accions i representacions pròpies del subjecte.
El pensament infantil en aquesta etapa pot manifestar-se de diferents formes:
? Fenomenalisme: tendència a establir un lligam causal entre fenòmens que són vistos com a propers pels nens.
? Finalisme: cada cosa té una funció i una finalitat que justifiquen la seva existència i característiques.
? Artificialisme: les coses es consideren com a producte de fabricació i voluntat humana.
? Animisme: tendència a percebre com a vivents i conscients coses i fenòmens sense vida.
Primerament observem un egocentrisme que es manifesta en la parla dels infants i que consisteix en parlar tan sols dun mateix, no interessar-se pel punt de vista de laltre, ni situar-se en relació a ell. En aquesta edat són freqüents els monòlegs i la dificultat per acceptar jocs de regles.
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12)
En aquesta etapa evoluciona la intel·ligència representativa. El pensament guanya estabilitat, coherència i mobilitat. El pensament esdevé lògic.
La intel·ligència segueix una marxa progressiva fins a una més gran adaptació.
Operació: Qualsevol acció interioritzada integrada en un sistema de relacions.
Piaget va distingir en aquesta etapa les següents operacions:
* classificació
* seriació
* numeració
* conservació numèrica
* addicció partitiva,
* ordre espaial,
* mesura.
* sadquireix la reversibilitat: Si A=B i B=C, A=C.
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS
Cap als 12 anys sefectúa una transformació fonamental en el pensament del nen. El pas del pensament concret al pensament formal o hipotètic deductiu. Fins a aquesta edat les operacions dintel·ligència infantil són tan sols concretes, és a dir, no sapliquen més que a la mateixa realitat, als objectes susceptibles de ser manipulats. A partir dels 12 anys el pensament formal comença a ser possible, les operacions lògiques comencen a ésser transportades del pla de la manipulció concreta al de les idees, sense el suport perceptiu de lexperiència.
El pensament serà hipotètico-deductiu en el sentit que serà capaç de deduir les conclusions que poden extreures de pures hipòtesis i no solament de la observació real.
Piaget diu: comparat a un nen, un adolescent és un individu que construeix sistemes i teories . El pensament adolescent es caracteritza per legocentrisme intelectual, pel qual hi ha una omnipotència de les pròpies reflexions sobre la realitat.xx-P
La seva teoria és constructivista, netament epistemològica i dordre científic, no de caracter filosòfic.-
EL SEU OBJECTIU ÉS CONÈIXER LORIGEN DEL CONEIXEMENT, daquí que a la seva obra se lanomeni: epistemologia genètica.
Per a Piaget:
El coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innats des de la infantesa, que permeten interactuar amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'individu auto-construeix el coneixement.
El punt de partida radica en lacció del subjecte sobre els objectes. El fet de reconèixer allò que és extern a nosaltres mateixos permet internalitzar-ho i en conseqüència conèixer-ho.
Piaget va desenvolupar la seva teoria entenent que a partir de la herència genètica, lindividu construeix la seva pròpia evolució a partir de la seva interacció amb el medi on va desenvolupant les seves capacitats bàsiques de subsistència: ladaptació i lorganització.
És a dir, Piaget concep l' intel·ligència com adaptació a lentorn. Aquesta adaptació consisteix en un equilibri entre dos mecanismes inseparables: lacomodació (si es produeix una alteració ambiental lorganisme canviarà per adaptar-se al medi) i lassimilació (un alteració en lorganisme es compensarà amb un canvi ambiental).
ADAPTACIÓ Estat d equilibri entre lassimilació i lacomodació, és a dir entre ladequació de lindividu a lambient i de lambient a lindividu.
Distingeix tres tipus dadaptació: orgànica, funcional i intel·ligent.
Acomodació i assimilació són dos processos inseparables que constitueixen el mecanisme adaptatiu, prevalent un o altre segons cada situació particular.
ORGANITZACIÓ És el procés pel qual la intel·ligència es relaciona internament amb les seves parts, i aquestes, anomenades esquemes, també ho fan combinant-se entre si mitjançant assimilació recíproca.
En primera instància el subjecte internalitza lobjecte mitjançant lassimilació; un cop interioritzat realitza una interpretació daquest objecte encardinant-lo amb els esquemes que poseïa amb anterioritat.
Daquí que el procés cognitiu sigui de caràcter purament individual, mentre són de caràcter social els coneixemens transmesos, doncs provenen dun suma sincrònica i acumulativa de coneixements individuals dins dun context social.
De linterpretació surgeix un procés dacomodació, en el qual el subjecte reacomoda lestat del seu sistema de xarxa cognitiva a linclusió duna nova dada. Aquesta reacomodació tendeix a mantenir lequilibri coherent de pensament que tenia abans de la nova inclusió.
Daquí que la xarxa cognitiva tendeixi a rebutjar aquelles inclusions a les quals no es pot acomodar.
No oblidem que lésser humà és un tot on interactuen allò de biològic (fisiològic) i allò de psicòlogic (psíquic). Per tant, el coneixement no és un acte merament intel.lectual en el sentit dabstracte sinó que en aquesta acomodació intervé tot el bagatge de lindividu: intel·letual, físic, emocional (si és que es pot fer aquesta diferenciació).
El desenvolupament cognitiu no és un simple procés de maduració sinó un procés dinteracció del subjecte amb lobjecte.
Aquest desenvolupament cognitiu es desenvolupa individualment però seguint unes etapes comunes a tots els éssers humans.
V-.EL PENSAMENT EL PENSAMENT, de dos subjectes sobre una mateixa realitat difereix per:
a) el sistema organitzatiu de cadascún dells.
b) el contexte situacional en el que cadascú es trobi.
ELS MODELS ORGANiTZADORS
Davant duna situació donada, lactivitat cognitiva del subjete selecciona els aspectes de lobjecte de coneixement que li resultin interessants, al interioritzar-los els referencia a daltres coneixements amb els que no necessàriament tingui una relació directa, però per ell prenen coherència en el conjunt total del seu sistema de coneixements.
ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNiTIU SEGONS PIAGET
1. ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU (O-2).6 estadis
2. PERIODE PRE-OPERATORI (2-7)
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES(7-12)
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS (12- )
1.- ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU:
El desenvolupament mental en els primers divuit mesos és particularment ràpid i dimportància especial, perquè el nen elabora el conjunt de les subestructures cognoscitives que serviran de punt de partida a les seves construccions intelectuals i perceptives posteriors, així com cert número de reaccions afectives elementals que determinaran en certa manera la seva afectivitat posterior.
És una intel·ligència pràctica, abans del llenguatge.
El nen construeix un complexe sistema desquemes dassimilació tot organitzant la realitat segons un conjunt destructures espai-temporals i causals.
Estadis
Estadi I. Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del neonat donen lloc a lexercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.
Estadi II. Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensorial-motrius de conjunt.
Primeres coordinacions motrius:
Intersensorials: primeres respostes datenció
Sensorial-.motrius. Orientació al so i control visual.
Estadi III. Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.
Reaccions circulars: rudiment dintel·ligència. El nen repeteix actes davant dun mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.
Estadi IV. Dels 8 als 12 mesos. Sobserven actes més complexos dinteligència pràctica i té lloc laccés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que linteressen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria (compartir lexperiència o protoimperativa, aconseguir alguna cosa a partir duna altra).
Aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de lany té una limitació: el referent ha destar necessàriament present.
Estadi V. Dels 12 al 18 mesos: Búsqueda de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.
Estadi VI. Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de letapa sensorial-motriu i la transició fins el periode següent. El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per tamptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada o insigth.
Els esquemes dacció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.
La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat dactuar.
2. INTELIGENCIA PREOPERATÒRIA
Sexten des dels dos anys fins als 7 anys. En aquesta etapa el nen passa de la intel·ligència pràctica basada en lexercici (coordinació i execució desquemes dacció) a la inteligència representativa, basada en esquemes dacció interns i simbòlics mitjançant el signes, els símblos, les imatges i els conceptes.
Existeix continuitat funcional entre els dos tipus dintel·ligència: els mateixos mecanismes dassimilació i acomodació buscant constanment lequilibri segueixen operant encara que ho facin sobre esquemes representatius i no pràctics.
Característiques de letapa pre-operatòria:
Absència dequilibri, entre assimilació i acomodació. Encara és un pensament inestable.
Experiència mental: més a prop de les accions i dels seus resultats que de construccions més abstractes i esquemàtiques.
Focalització: tendència a fixar-se en algun dels aspectes de la situació deixant de banda altres aspectes provocant així una deformació del raonament.
Irreversibilitat: una cognició és reversible si és capaç de seguir un camí en un sentit i fer-lo després en sentit oposat. Les cognicions pre-operatories, al estar properes a les accions i a la realitat concreta, no tenen la mobilitat dels actes mentals reversibles.
Estatisme: el pensament pre-operatori tendeix a fixar-se més en els estats que en les transformacions.
Egocentrisme: es refereix a la tendència que té el nen de prendre el seu punt de vista com a únic, rebutjant els altres. És una focalització exceciva en les accions i representacions pròpies del subjecte.
El pensament infantil en aquesta etapa pot manifestar-se de diferents formes:
? Fenomenalisme: tendència a establir un lligam causal entre fenòmens que són vistos com a propers pels nens.
? Finalisme: cada cosa té una funció i una finalitat que justifiquen la seva existència i característiques.
? Artificialisme: les coses es consideren com a producte de fabricació i voluntat humana.
? Animisme: tendència a percebre com a vivents i conscients coses i fenòmens sense vida.
Primerament observem un egocentrisme que es manifesta en la parla dels infants i que consisteix en parlar tan sols dun mateix, no interessar-se pel punt de vista de laltre, ni situar-se en relació a ell. En aquesta edat són freqüents els monòlegs i la dificultat per acceptar jocs de regles.
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12)
En aquesta etapa evoluciona la intel·ligència representativa. El pensament guanya estabilitat, coherència i mobilitat. El pensament esdevé lògic.
La intel·ligència segueix una marxa progressiva fins a una més gran adaptació.
Operació: Qualsevol acció interioritzada integrada en un sistema de relacions.
Piaget va distingir en aquesta etapa les següents operacions:
* classificació
* seriació
* numeració
* conservació numèrica
* addicció partitiva,
* ordre espaial,
* mesura.
* sadquireix la reversibilitat: Si A=B i B=C, A=C.
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS
Cap als 12 anys sefectúa una transformació fonamental en el pensament del nen. El pas del pensament concret al pensament formal o hipotètic deductiu. Fins a aquesta edat les operacions dintel·ligència infantil són tan sols concretes, és a dir, no sapliquen més que a la mateixa realitat, als objectes susceptibles de ser manipulats. A partir dels 12 anys el pensament formal comença a ser possible, les operacions lògiques comencen a ésser transportades del pla de la manipulció concreta al de les idees, sense el suport perceptiu de lexperiència.
El pensament serà hipotètico-deductiu en el sentit que serà capaç de deduir les conclusions que poden extreures de pures hipòtesis i no solament de la observació real.
Piaget diu: comparat a un nen, un adolescent és un individu que construeix sistemes i teories . El pensament adolescent es caracteritza per legocentrisme intelectual, pel qual hi ha una omnipotència de les pròpies reflexions sobre la realitat.xx-P
Darrera modificació: dimecres, 30 de desembre 2015, 13:20