Psicologia 16-17

L'objectiu de la psicologia com a ciència és descriure, explicar i predir la conducta i els processos mentals i intentar comprendre com s'associen i es relacionen els fenòmens biològics i socials amb els processos psicològics.

Arrels filosòfiques:

Plató: Concebia l'ànima com una realitat distinta del cos material, d'origen diví. És anterior a l'ésser humà i, el constitueix quan per vicissituds de l'altra vida cau en un cos terrestre.
Dividia l'ànima en racional: situada en el cervell, immortal., irascible, tòrax, passions. Mortal i concupiscible; situada a l'abdomen. Font de desitjos i passions innobles.

Aristòtil concebia la psique com a principi biològic: Propietat essencial de l'ésser viu i no independent del cos.

Edat Mitjana. Interpretació religiosa. L'ànima és una substància espiritual diferent de la matèria, i per tant lliure de la mort i de la corrupció i capaç de ser immortal.

Segle XVII, inici de la filosofia moderna. René Descartes, formulà una visió dualista del comportament humà. Dividia els actes en voluntaris i involuntaris, uns d'origen innat animal i els altres racionals i voluntaris.
Aquest dualisme va dividir el camp d'estudi de la conducta humana, l'estudi de la ment i el seu funcionament (introspecció) i l'estudi del comportament, dels reflexos, analitzant amb mètodes experimentals.