Allport (1968, 21) defineix el prejudici com un sentimiento favorable
o desfavorable, con respecto a una persona o cosa, anterior a una
experiencia real o no basado en ella. El prejudici saprèn. En els
primers anys hi ha semblances en les actituds de pares i fills, desprès
també entre mestres i alumnes. A ladolescència el grup diguals té un
paper molt important en relació amb els estereotips i les actituds.
Quan aquestes creences són estables, malgrat que hi hagi evidències del
contrari, es converteixen en estereotips, és a dir, en un conjunt de
creences sobre les característiques dun tipus de persona amb un tret
comú que es considera característica intrínseca en la condició de la
categoría.
El prejudici és una actitud, un estat anímic (Zaden, 1986,
pàg. 507), i com a actitud té un component cognitiu (quadre mental que
ens formem duna persona o grup de persones), un component afectiu (els
sentiments i les emocions que aquesta persona o persones desperten en
nosaltres) i un component conductual (la nostra tendència a actuar cap
a aquelles persones). Cal remarcar que és una tendència a actuar que no
necessàriament està vinculada a lactuació real i manifesta, ja que
aquesta està matisada per la situació, tal i com sha demostrat en
diversos estudis sobre la relació entre lactitud i lactuació (Zaden,
1986, pàg. 206).
Els estereotips tenen la seva funció (necessitat de coneixement,
adaptació, defensa del jo i forma dexpressar els valors). Són difícils
de canviar, ja que són reforçats pel grup i el medi social. Tenen una
base afectiva, per tant no es poden canviar sense una resistència
emocional.
Allport (1968, 354) considerava que cap nen
neix amb prejudicis, en tot cas els adquereix, afirmava que els
processos cognitius de les persones amb prejudicis són diferents dels
de les persones més tolerants. Les primeres tenen tendència a veure les
coses en termes de bo i dolent, les segones són més flexibles, estan
més obertes a noves explicacions i tenen una millor predisposició al
canvi.