ELS EFECTES NEGATIUS DEL GRUP EN L'INDIVIDU
LLEGEIX AQUEST ARTICLE I FES UN RESUM-COMENTARI. EN AQUEST RESUM HAS DE RESSALTAR:
1. A partir de quins estudis i quins autors està elaborada la notícia.
2. Quines són les conclusions sobre la dinàmica del grup. Quines conducons es donen.
3. Explicar el concepte "invulnerabilitat ilusòria".D'Irving Janis.
4. Ampliar informació sobre l'estudi "Perfil socio comportamental i estructura organitzativa de la pràctica jihadista a Europa.
5. Buscar informació sobre Irving Janis.
11/3/2007 EL NAIXEMENT DEL MONSTRE
La cèl.lula terrorista es va gestar en una obsessiva dinàmica de grup
Experts analitzen les constants xerrades, reunions i passejades dels acusats de l'11-M
OCHOA DE OLZA
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Una dinàmica de grup obsessiva basada en una espiral constant de reunions, passejades, converses i excursions va ser determinant per convertir diversos joves musulmans residents a Madrid en el comando terrorista que va perpetrar l'11-M, la massacre més gran a Europa després de la segona guerra mundial.
A aquesta conclusió arriben Javier Jordán, Fernando Mañas i Humberto Trujillo, investigadors universitaris de la Universitat de Granada experts en terrorisme que han elaborat l'informe Perfil sociocomportamental i estructura organitzativa de la militància gihadista a Espanya.
Segons el parer d'aquests especialistes, que han estudiat amb detall els perfils, biografies i declaracions judicials dels presumptes autors de l'11-M, és bàsic analitzar la dinàmica de grup per entendre com gent aparentment normal acaba cometent atemptats esgarrifosos.
REUNIONS DE VUIT HORES
Una de les claus d'aquesta radicalització és la relació asfixiant entre els radicals de la cèl.lula. "Els membres de la xarxa de l'11-M mantenien una relació gairebé quotidiana amb els altres integrants del grup", destaquen els tres experts en el seu informe. "Els documents judicials refereixen multitud d'exemples de trucades telefòniques, reunions en mesquites, passejades per la ciutat, reunions en pisos, excursions, etc, que evidencien l'amistat i el contacte freqüent entre els uns i els altres".
La relació era extremadament intensa. "A vegades --explica l'informe-- les reunions eren interminables. Un confident de la policia parla de sessions que van arribar a durar vuit hores. Per la seva part, la dona d'un testimoni protegit també es refereix a reunions diàries que ocupaven de cinc de la tarda a dos quarts de deu del vespre".
En aquestes trobades, els membres de la xarxa consultaven textos gihadistes d'ideòlegs clàssics com Bin Taimia i Saïd Qutb i altres contemporanis com Abu-Qatada, Ussama Bin Laden i Mohammad Fizazi. Els seus discursos es podien llegir o escoltar en cassets, que acostumaven a posar durant els trajectes en cotxe.
A més a més, visionaven vídeos, molts d'ells descarregats d'internet, amb imatges d'atrocitats comeses contra musulmans a Txetxènia i l'Iraq. "Diversos testimonis protegits expliquen que n'hi havia uns quants que assistien a les reunions amb els seus ordinadors portàtils, on projectaven vídeos baixats recentment", explica l'informe.
Segons aquests experts, la xarxa que comet l'11-M és el que es denomina "un grup primari", un concepte sociològic que defineix "grups petits amb proximitat física, relació cara a cara i proximitat afectiva i psicològica".
PUNT DE VISTA COL.LECTIU
El resultat era aquesta espiral de passejades, converses, reunions, lectures i visionats que, segons estudis psicològics, modifica la personalitat i "condueix a un deteriorament del contacte amb la realitat i del judici moral". "L'individu --sosté l'informe-- perd capacitat d'anàlisi a l'actuar dintre de grups petits. La pressió per aconseguir conformitat i consens fa que la persona se sotmeti amb més facilitat al punt de vista col.lectiu".
Els tres experts sostenen que entre els autors de l'11-M apareixen els símptomes que el psicòleg nord- americà Irving Janis va detectar en individus implicats en dinàmiques de grup tan intenses. Segons l'informe, una d'elles és la denominada "invulnerabilitat il.lusòria", és a dir, l'aparició entre els membres del grup d'"un optimisme excessiu sobre les possibilitats d'aconseguir els objectius de la seva lluita", en aquest cas, del gihad. "S'engrandeix --afegeix l'informe-- la repercussió dels èxits i es minimitza la transcendència dels fracassos".
1. A partir de quins estudis i quins autors està elaborada la notícia.
2. Quines són les conclusions sobre la dinàmica del grup. Quines conducons es donen.
3. Explicar el concepte "invulnerabilitat ilusòria".D'Irving Janis.
4. Ampliar informació sobre l'estudi "Perfil socio comportamental i estructura organitzativa de la pràctica jihadista a Europa.
5. Buscar informació sobre Irving Janis.
11/3/2007 EL NAIXEMENT DEL MONSTRE
La cèl.lula terrorista es va gestar en una obsessiva dinàmica de grup
Experts analitzen les constants xerrades, reunions i passejades dels acusats de l'11-M
OCHOA DE OLZA
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Una dinàmica de grup obsessiva basada en una espiral constant de reunions, passejades, converses i excursions va ser determinant per convertir diversos joves musulmans residents a Madrid en el comando terrorista que va perpetrar l'11-M, la massacre més gran a Europa després de la segona guerra mundial.
A aquesta conclusió arriben Javier Jordán, Fernando Mañas i Humberto Trujillo, investigadors universitaris de la Universitat de Granada experts en terrorisme que han elaborat l'informe Perfil sociocomportamental i estructura organitzativa de la militància gihadista a Espanya.
Segons el parer d'aquests especialistes, que han estudiat amb detall els perfils, biografies i declaracions judicials dels presumptes autors de l'11-M, és bàsic analitzar la dinàmica de grup per entendre com gent aparentment normal acaba cometent atemptats esgarrifosos.
REUNIONS DE VUIT HORES
Una de les claus d'aquesta radicalització és la relació asfixiant entre els radicals de la cèl.lula. "Els membres de la xarxa de l'11-M mantenien una relació gairebé quotidiana amb els altres integrants del grup", destaquen els tres experts en el seu informe. "Els documents judicials refereixen multitud d'exemples de trucades telefòniques, reunions en mesquites, passejades per la ciutat, reunions en pisos, excursions, etc, que evidencien l'amistat i el contacte freqüent entre els uns i els altres".
La relació era extremadament intensa. "A vegades --explica l'informe-- les reunions eren interminables. Un confident de la policia parla de sessions que van arribar a durar vuit hores. Per la seva part, la dona d'un testimoni protegit també es refereix a reunions diàries que ocupaven de cinc de la tarda a dos quarts de deu del vespre".
En aquestes trobades, els membres de la xarxa consultaven textos gihadistes d'ideòlegs clàssics com Bin Taimia i Saïd Qutb i altres contemporanis com Abu-Qatada, Ussama Bin Laden i Mohammad Fizazi. Els seus discursos es podien llegir o escoltar en cassets, que acostumaven a posar durant els trajectes en cotxe.
A més a més, visionaven vídeos, molts d'ells descarregats d'internet, amb imatges d'atrocitats comeses contra musulmans a Txetxènia i l'Iraq. "Diversos testimonis protegits expliquen que n'hi havia uns quants que assistien a les reunions amb els seus ordinadors portàtils, on projectaven vídeos baixats recentment", explica l'informe.
Segons aquests experts, la xarxa que comet l'11-M és el que es denomina "un grup primari", un concepte sociològic que defineix "grups petits amb proximitat física, relació cara a cara i proximitat afectiva i psicològica".
PUNT DE VISTA COL.LECTIU
El resultat era aquesta espiral de passejades, converses, reunions, lectures i visionats que, segons estudis psicològics, modifica la personalitat i "condueix a un deteriorament del contacte amb la realitat i del judici moral". "L'individu --sosté l'informe-- perd capacitat d'anàlisi a l'actuar dintre de grups petits. La pressió per aconseguir conformitat i consens fa que la persona se sotmeti amb més facilitat al punt de vista col.lectiu".
Els tres experts sostenen que entre els autors de l'11-M apareixen els símptomes que el psicòleg nord- americà Irving Janis va detectar en individus implicats en dinàmiques de grup tan intenses. Segons l'informe, una d'elles és la denominada "invulnerabilitat il.lusòria", és a dir, l'aparició entre els membres del grup d'"un optimisme excessiu sobre les possibilitats d'aconseguir els objectius de la seva lluita", en aquest cas, del gihad. "S'engrandeix --afegeix l'informe-- la repercussió dels èxits i es minimitza la transcendència dels fracassos".